valoració procés acadèmic

recerca dels criteris personals

opinions

raonaments

dubtes

balanç personal dels darrers 3 anys

experiència personal

crisis

autocrítica

comentaris sobre el programa escolar

mancances

valoracions

judicis

què t’ha ensenyat aquesta escola,

què has aprés

DISSENY GRÀFIC

“. . . L’aparició de l’ordinador com a eina principal, la consecució de projectes reals

i el perfeccionament de les técniques, van fer que aprenguès a investigar i a veure

amb nous ulls tot el que m’envolta.”

Esther Saíz

· El canvi entre primer i segon és massa brusc.

· Dificultat en l’exigència d’execució dels projectes amb ordenador,

quan a primer es presenten a mà.

”El disseny ha significat una ampliació de l’espai mental en tots els sentits

i nivells de la meva vida.”

Miquel Capo

· El 1er curs està escindit entre la idea i la tècnica, incidint més en el 2on aspecte, el qual

és fonamental perque és una manera d’educar l’ull, d’acostumar-lo a mirar i a veure.

· Importància de la visió retrospectiva per a conferir sentit al passat.

· Importància de la tècnica (manual) per educar l’ull i formar part del procès creatiu.

Asignatura: Tècniques del Disseny Gràfic.

Todos los alumnos de este itinerario han coincidido en afirmar que se hizo pesada y que parecía

un ejercicio inútil y anticuado. Acordes con Miquel, nos parece que a lo largo de los años hemos

sabido apreciar el fondo de esta asignatura: la educación visual y el trabajo preciso y limpio.

(Patricia Savic)

· L’escola és un àmbit d’aprenentatge bó, però en molts sentits limitat.

“… després de dos anys i mig,

vaig arribar a la conclusió que no m’agradava la carrera.”

Nausica Solà

· La major part d’hores de classe perds el temps i en les que aprens alguna cosa,

tan sols quan aconsegueixes que el professor et corregeixi. Aprens dels companys

de classe i dels treballs que alguns professors ens han mostrat.

“¿Qué esperaba de Eina?

La verdad es que no lo sé, … puesto que en el momento en el tomé la decisión de estudiar

diseño gráfico ni siquiera sabía exactamente en qué consistía la práctica profesional.

Simplemente esperaba estudiar algo que me gustara, que fuera realmente creativo y que me

interesava. También esperaba que fuera una carrera más práctica que teórica, y así ha resultado

ser, quizás en exceso, puesto que si toda nuestra cultura visual y artística se redujera a lo

aprendido en Eina, saldríamos todos absolutamente incultoss, con una base muy elemental, … .

¿Qué me ha aportado Eina?

Principalmente:

- Una mentalidad más abierta.

- Una gran sensibilidad visual.

- Un mayor interés por el arte en general.

- La importancia de la pulcritud a la hora de trabajar.

- Conocimientos mínimos sobre algunos programas básicos para el diseño gráfico,

y sobre la historia del arte y del diseño.

¿En qué aspectos me ha decepcionado Eina?

- En la poca seriedad de la escuela: a lo largo de la carrera se va creando un ambiente cada vez

más caótico hasta el punto que lo más normal sea que una parte del profesorado aparezca

media hora más tarde del inicio de la clase y que una gran parte de los alumnos o bien no asista

a todas las clases, … . Y me incluyo totalmente, pues la poca seriedad que se respira ayuda a

que uno se apunte rápidamente a este ritmo de asistencia.

- En la desorganización general de la escuela: tanto la matriculación como la recogida de notas

resultan un caos increible años tras años, …. . Y ya no hablemos de los problemas que surgen

al tratar de convalidar los créditos libres o al cambiar una asignatura por otra.

- En la posibilidad de llevar a cabo un erasmus en el extranjero, … . (…)

- En el bajo nivel de exigencia de los trabajos y exámenes. … el nivel de exigencia no se

corresponde en absoluto con la reputación de Eina. Se supone que una escuela de prestigio,

entre otras cosas, debería ser prestigiosa por su dificultad y alto nivel de enseñanza, pero

en Eina no se da ni una cosa ni la otra. … la mayoría de las asignaturas puedan aprobarse

fácilmente con la sola presentación de los trabajos, independientemente del nivel de éstos,

ya que esta forma de evaluación hace que uno se relaje y no se esfuerze en dar más de sí

como lo haría si la situación lo requiriese. No es que esté a favor tampoco de ningún tipo de

dictadura, pero sí de que el aprovar un exámen o un proyecto requiera un mínimo de mérito. (…)

¿Qué ha supuesto esta elección de cara a mi futuro profesional?

- Obtener una titulación como diseñadora gráfica de una escuela reconocida de Barcelona,

que acredita unos estudios y que al mismo tiempo hoy en día es un requisito indispensable

para no ser considerado “analfabeto” en una sociedad como la actual en la que la mayoría

de mi generación tiene estudios universitarios.

- Un aprendizaje básico de la profesión y una buena base a nivel conceptual del diseño.

- Una obligación de seguir estudiando de alguna forma u otra varios programas informáticos …

. (…) “

Verónica Vilaseca

“ Al meu entendre el treball del dissenyador gràfic es solventar problemes

de comunicació visual. Això implica un grau de subjectivitat . . . ;

el fet de saber com presentar-la, com convencer al client de que el que has fet

està justificat, pensat i raonat (és) quasi tant important com el disseny en sí.

(…) Aquest grau de subjectivitat, és també un del punts més gratificants …

en els casos en que una feina t’agrada, resol un problema i agrada a la gent.”

Sergi Madriles

· en cal.ligrafia i tècniques de realització d’originals, s’aprèn molta constància i pulcritud.

· El que més hem preocupa és ser capaç de resoldre problemes, ja que aquí a l’escola

crec que ens falta una mica de “realitat”.

· Escola i el món laboral. A l’escola es parla de creativitat d’una manera més propera a

una activitat artística que a un ofici com és el disseny.

Molts pocs “afortunats” podràn dedicar-se al disseny gràfic amb la llibertat creativa amb

la que parlem a l’escola. La gran majoria treballarà amb pautes molt marcades pel client

o amb medis o recursos pobres (precaris), o amb l’exigència d’un public que no entendrà

el tipus de disseny o creativitat que a nosaltres ens agradaría fer. Aquest tipus de treball

no es que sigui menys interessant, sino que s’utilitza la creativitat d’una manera diferent.

…estic una mica confos entre el món laboral i l’escola. Hi ha coses que m’agraden

d’una banda i de l’altra. Per una banda, tinc ganes de començar a treballar i fer més

coses tangibles i que surtin al carrer, però per l’altra crec que encara no estic prou

preparat … .

· Molts professors posen notes sense dir el motiu d’aquesta.

“… durante mi paso por EINA he aprendido bastante, mirando hacia atrás,

me doy cuenta de que lo que creía que sabía antes de entrar, acerca del diseño,

ya no es nada comparado con lo que he llegado a aprender aquí.

También he aprendido de mis errores … (…)

Por otra parte(inevitablemente) nunca se puede comparar lo que se aprende

en una clase a lo que se tendrá que hacer realmente en el mundo laboral,

aunque puedo decir, por suerte, que salgo con suficientes conocimientos

como para empezar desde un punto ….. y a ver dónde me leva.”

Patricia Savich

· En els 3 anys de disseny a l’escola, ha après a veure les coses i a saber aplicar-les.

Als principi es solen posar molts elements per explicar les coses, però desprès aprens

a entendre que no té necessàriamente que ser així, de vegades la simplicitat és millor.

· Gràcies a assignatures com fotografia i projectes, et dones compte que hi ha altres

recursos a part de l’ordinador. L’aprenentatge de tècniques manuals, com pintar

fotografies ha estat com un pont entre la tècnica manual I l’ordinador.

· L’eufòria de quan aprens a utilitzar l’ordinador, es va perdent amb el temps.

Llavors potser és quan es valoren altres tècniques, i altes eines.

· Creu que no hagués pogut aprendre tot el que ha après en menys temps que

el que dura la carrera.

· Es critica la manca d’esforç per part d’alguns professors. A la hora de corregir

uno tiene que andar detrás de ellos para que revisen lo hecho …

“ … m’he donat compte, desprès d’aquest temps … que del no res no et surtirà una feina

maravellosa. Sino que a partir d’una cosa que et cridi l’atenció és quan el cap comença a

despertar i a agafar interès. (…)

Per mi creativitat vol dir solucionar un projecte correctament, poder trobar una solució correcta.

Més que innovar o crear “el super diseño”, seria el fet de poder fer coses diferents.

Innevitablement agafes un estil, però lo ideal per a mi seria que aquest estil no estigués limitat,

… .

… moltes vegades, em qüestiono si quan tingui 50 anys faré una mirada enrrera i veuré que ja

està, que no puc fer res diferent, que estic com <encasillada>, i que potser no tinc ganes de

surtir del rol on he entrat. (…)

… el meu pas per Eina el considero … una petita part de la meva formació, és com una base

d’on agafar-me. (…) … encara haig de veure moltes coses, a diferents llocs i de diferents

persones. Ja sigui aquí, a un altre pais, de creatius, artistes . . . o de gent del carrer.

Crec que per la nostra formació la diversitat és el millor i per tant no ens hem de tancar

en cap moment a res.

EINA és una ínfima part d’un tot, encara que proporcionalment sigui la més cara. “

Sònia López Valero

· A primer curs el procès tècnic, principalment manual, era molt important. Aquest curs

“el podria anomenar com un any extrany, ja que ben bé no sabia que estava fent.”

· A segon “vaig quedar eclipsada per l’ordinador, la solució, una màquina prodigiosa

que en aquests moments la considero més una eina que no pas una solució.”

· Tercer és “un curs clau” …“ puc veure clar el procès que haig de seguir quan agafo

un projecte.”

· … a EINA els casos pràctics que fem són molt macos, i per molt que intentin ser casos

reals no ho són. Ara, a la feina, m’he adonat que el fet de crear és quasi estressant,

entra una feina darrera l’altre sense poder deixar reposar el teu treball.

“ … un dissenyador ha d’enriquir-se, des del meu punt de vista, amb altres àrees,

ha de saber una mica de tot i molt del que t’agrada, … . … també penso que no hem

d’estancar-nos amb un cercle d’amistats o de coneguts de la nostra mateix professió

ni estatus social, perque fins i tot un escombriaire ens pot aportar molta riquesa

humana.

… el que no trobo correcta d’aquesta professió són … el número d’hores en la jornada

laboral … aquesta situació … fa que els dissenyadors no disposem de gaire temps

lliure i, per tant, no ens és possible tenir experiències en altres àrees, creant d’aquesta

manera un cercle viciós.”

“El disseny per sobre de la foma, és una idea.”

Marta Masferré

· l’assignatura de l’Enric Aguilera, projectes III, … vaig aprendre que en pubilicitat,

a més de la forma, el concepte és igual d’important.

· En Josep Mª Pujol va ser l’únic professor del que vaig aprofitar les seves classes fins

al final, … em quedava molt més temps amb ell fent-li preguntes, actitud que ara penso

hauria d’haver adoptat amb més professors.

· En il.lustració vaig poder adonar-me’n que l’espontaneitat també és molt important.

· El que m’ha ensenyat l’escola durant aquests anys potser no ha estat tot el que hauria

de saber, però si suficient per poder seguir aprenent en una empresa “real”.

A l’escola es donen unes primeres pautes, però el procès d’aprenentatge es realitza

en el món professional.

“ … la funció general del disseny gràfic, (és) comunicar un missatge concret,

i aquest variarà segons el client pel qual treballem. I com en qualsevol tipus de

comunicació, darrera de cada missatge hi ha una intenció.

Aquesta intensionalitat és la finalitat d’un disseny, … . “

“… abans de començar a dissenyar hem de veure què és el que volem transmetre,

a partir d’aquí, buscar les diverses possibilitats de com ho podem representar

formalment, i escollir la més adeqüada. Durant el procès, crec que la pregunta

que ens ve al cap en cada operació que anem realitzant, és el per què de cada pas;

és a dir, el per què de la tipografia escollida, el per què del color, per què posem un

quadrat i no una rodona, etc. … En definitiva es busca una coherència del nostre

disseny per tal que el que volem comunicar arribi a l’espectador correctament. “

Maria Palahí Sitges

· encontró enormemente importante la clase de fotografía.

· Piensa que la gràfica está supeditada a la idea,

y que en muchas ocasiones se confunde el gusto con la satisfacción.

“… el disseny gràfic m’ha obert un món fins ara desconegut per mi,

que em permet captar moltes més coses del món en el que visc.

Crec que el disseny gràfic, i suposo que el disseny en general, a segons

quines esferes, resulta bastant, per no dir molt, frívol i s