Qüestions obertes
sobre DISSENY
TENDÈNCIES
PROFESSIONALITAT
ÈTICA
SOSTENIBILITAT
CREATIVITAT
CAOS
COMUNICACIÓ
CONEIXEMENT
TENDÈNCIES, PROFESSIONALITAT, ÈTICA, SOSTENIBILITAT
dx 11.10.00 (G1/presentació Esther Saíz- g, Reyes
Gifra- i)
¿? Quin és el paper del
dissenyador davant dels estereotips?
·
Juga
amb ells portant-los, per exemple, cap a altres contextes, sense oblidar mai
la premisa que assenyala que comunicar (per 1 dissenyador-a) significa vendre.
Punt de partida: anàlisi del
mercat i veure (analitzar) les respostes als mateixos
problemes
per part dels professionals.
·
Importància
de l’experiència obtinguda en cada treball.
Texte adicional: Carolina
Fernández; Disseny
i estereotips.
dx. 18. 10.00 (G1 / presentació Miquel
Capo- g)
¿? Es correcto hacer que un producto aparente ser de mayor calidad
de la que le corresponde?
·
La
respuesta general fue que muchas veces uno se debe adaptar a lo que quiere
el cliente, aunque no se esté
de acuerdo.
[n : siguiendo esta “lógica”:“el que paga, . . .
manda”. … ¿A eso llamamos
“ser un profesional” ?]
¿? Qué implica ser un
profesional?
dx. 25. 10.00 (G1 / presentació Marcel
Joan- g)
¿? sobre la relació: Creativitat
i Professionalitat.
textes adicional: Verónica Vilaseca; Pequeñas
reflexiones sobre mi breve experiencia laboral.
Joan
Castillo, El
món laboral i jo, aquesta realitat mal pagada.
Marcel Joan; Creativitat i
Professionalitat
Miquel Capo; Creativitat i
Professionalitat
Sònia
López; Un
nou punt de vista
dx 15.11.00 (G1/presentació Pep Trias-
p)
“Les noves
tecnologies faciliten molt la vida però no saben comunicar-se amb les
persones.”
¿? Sobre la relació:
Tecnología, comunicació i humanisme.
Texte adicional: Pep Trias; L’home tecnològic i la
tecnologia humana.
dx 22.11.00 + 29.11.00 (G2/resum: Oriol Piferrer Saló- g)
¿? sobre ecologia i disseny.
Partint d’una primera aproximació
als dos termes, busquem les arrels etimològiques del mot
‘ecologia’:
“eco” provinent del grec,
està relacionat amb la idea de “so”, resonància i amb
el concepte de “casa”.
D’altra banda “logia”
provinent també del grec “logos”, està relacionat amb
la capacitat llingüística del
pensament; la “lògica” com a
estructura, construcció sistemàtica i dinàmica que
possibilita allò que tot
sovint s’anomena pensament “racional”,
lògic.
Seguidament, trobem en el diccionari (quin?)
que la paraula “ecologia” ve definida com la interacció
dels organismes entre ells i el seu entorn.
Iniciant
una primera reflexió a partir d’aquestes definicions, es contempla
com en l’actualitat, aquesta
interacció
entre els organismes, ve determinada per les diferents activitats que
desenvolupen els éssers
humans
en el planeta.
“… tot
s’està adaptant a l’humà …”
L’entorn
“natural”, l’espai físic “natural”,
“l’herència natural” , està minvant i sent
reduït progressivament
a les
condicions i forma civilitzatoria actual predominant.
Cada cop
més l’espai “natural” és intervingut,
transformat, en benefici d’una cultura “d’organismes”,
incapaços
de valorar irespectar la natura com a fons vital de l’existència
“orgànica”, la vida.
Cada cop
es més evident, que la manera actual d’interactuar amb el medi,
ens aboca a la destrucció
dels
elements (aigua, terra, aires, foc) que en un principi ens fa possibles.
La
contaminació del 50 % dels rius que hi ha en el planeta, i més properament del mediterrani;
els
problemes de la desertització, dels territoris “radiactius”
ocasionats per les guerres I l’experimentació
“científica”,
l’otzó i els problemes que suposa a curt i llarg termini
l’escalfament dels dos pols, la
contaminació
atmosfèrica i la ya no possibilitat de poder parlar d’aire
“pur” en tot el planeta, el problema
dels
residus tòxics i de les terres desfertilitzades arrel de
l’abús químic que s’ha aplicat a les zones de cultiu,
la
qüestió dels transgènics i la manipulació
genètica de certs éssers vius, la pol.lució sonora de les
grans
urbes, . .
. . Les estadístiques
comencen a parlar de xifres preocupants, davant les quals, si més no,
l’humanitat
ja no pot quedar-se indiferent.
“Aquesta …
interacció ens porta plantejar el
problema ara emergent i cada dia més clar
de la sostenibilitat
entre les accions humanes i els recursos que ofereix l’entorn.
Així dabant una
cadena de consum sense frè s’haurien d’economitzar els
recursos, arribar a una
interacció (més sostenible) entre usuaris i
productors, treballar … a nivells més particulars (el dia a
dia de
cadascú) i que es seguissin (progresivament)
a nivells més generals. Això s’acconseguiria a
partir d’una educació ecològica i una
conscienciació de les problemàtiques existents.
La
conscienciació davant aquests problemes ha anat creixent i s’ha
arribat al nivell actual perque
des de fa temps (sobretot a partir dels anys 50 I
sobre60, desprès de la 2ª guerra mondial) hi ha hagut gent al
darrera que
també l’ha denunciat. Però ens trobem (encara) davant el
problema amb una situació
en la que conviuen les
noves visions … sobre el tema i les que han anat generant aquests
problemes de
sostenibilitat.
… costa fer entendre que el que és nociu per al medi ambient, ho
és també per a nosaltres
mateixos (en tindriem un síntoma en la perdua
d’agudesa (sensibilitat) de part
dels 5 sentits).
Aquesta reflexió
sobre l’ecologia, dins el contexte del disseny, ens porta a veure en un
primer
moment el fet de
valorar, de vegades execivament
… una preocupació per la tecnología,
deixant de banda el
medi.
En el mateix diccionari
trobem que la paraula “disseny” se la defineix com a esboç
d’un objecte
amb funció
quotidiana, combinant utilitat i estètica; com un procès anterior
a la fabricació d’1
objecte, tant la seva
imatge com en l’espai que ocupa. Així tenim adjectius en el
disseny com
“útil”,
“qüotidià”, a més de la “producció
industrial”.
Amb aquest referents no
costa massa veure que la relació del disseny amb el nostre entorn,
en
conseqüència, amb el nostre medi, ens fa trobar lligams amb
l’ecologia.
Així definiem
que l’ecologia dins el
disseny es vincularia a l’impacte de la forma en un
entorn determinat amb
allò que realitzes. Així a l’hora d’entrar a
dissenyar podem tenir
en compte la
utilització adequada dels recursos, la recerca d’enginy, i tirar
els projectes
endavant tenint en
compte els màxims punts possibles per tal de tenir
una metodologia
de treball
més ecològica
[tant en el
procès com en el resultat final, … si tenim uns valors
ecològics en nosaltres,
hauríem de
mostrar una coherència entre el que expressem i el que realitzem).
Tenim doncs que el
dissenyador treballa amb coses que afecten a la gent,
que hi estàn
pròximes. Podem percebre problemes i intentar trobar les solucions.
Per tant nosaltres com a dissenyadors tenim la
possibilitat d’”educar”
amb el nostre
treball, tant a consumidors com a clients.
Fins aquí ha
quedat palesa la relació del treball del dissenyador amb un entorn; com
el seu
treball impacte en
l’entorn. Però també ens plantegem com afecta aquest entorn al
dissenyador. La cultura (específica,
autoctona, relativa, particular) seria una possible influència molt
directa, és el
cas que sovint s’ha parlat d’un “disseny mediterrani”. (influència de la geografia,
la
climatologia, la cultura i la historia (entre altres) generada en un lloc
concret)
Per aquesta regla (enfoc, punt de vista) trobariem
un disseny força diferenciat arreu, però
ens trobem que potser,
cada cop més, hi ha un disseny més homogeni, més estàndar.
¿? Podriem
parlar de pèrdua d’identitat? pèrdua de cultura doncs?
Prenent
com a exemple el desenvolupament arquitectònic i urbanístic de la
nostra pròpia ciutat,
A Barcelona, trobem una
varietat arquitectònica destacada, així, per considerar-la una
ciutat
cosmopolita, necessita
de la integritat d’aquesta diferenciació d’espais. (El cosmopolitisme, no sols
es
dóna en les infraestructures, sino també en la integració
de les diferències culturals que cada ètnia i país
aporta.
Una ciutat pot anomenar-se cosmopolita quan en ella es fa possible no sols la
tolerància i
convivència
de les diferències sino també quan hi ha un continu
diàleg, intercanvi i comunicació.)
… tot i que
actualment s’entreveu l’intenció de combinació
d’elements autóctons
amb d’altres
més estàndars.
El problema no
és que hi haigi estàndars (models o programes fruit del fenòmen mundial de la
globalització),
sinó que hi
estiguis posat sense haver-ho escollit.
Personalment senyalaria
que aquest estandar que fa perdre diferenciació, podria ser el que ve
marcat pel capitalisme (actual). Aqui
destacaria una frase treta de la revista ADBUSTERS on avisa
als dissenyadors de
mantenir-se apartat de les companyies que volen que menteixis per elles.
Així, s’hauria de tenir present el criteri del
dissenyador com a persona a més de com a
professional.
…
En
relació a totes aquestes problemàtiques, finalment sorgien
doncs les preguntes de si podiem ser
un mateix tot i estar
dins una cadena de treball, de si ens haviem d’adequar a una manera de fer
per entrar dins els “mundillos” de la nostra actitvitat
laboral.
Vèiem (tambè) que un grup (empresa, estudi, etc), com + gran es fa, més complexe és
alhora i menys
s’accepten les
diferències. (com
si a major complexitat de l’empresa, major especificitat es demana per
part del
treballador: com l’oferta de treball, posem el cas, d’una
multinacional, redueix tot sovint l’activitat
d’un
dissenyador a un punt del procès productiu.)
Resum:
D’aquesta manera
podriem dividir el debat en 3 parts més o menys diferenciades i sempre
vinculades:
1ª à el problema de l’ecologia. (conscienciació)
2ª à la relació amb el nostre treball (impactes d’allò que fem)
impactes del disseny
en l’entorn bio-socio-lògic è sostenibilitat i disseny
¿? Es pot parlar
d’un disseny sostenible?
¿? Processos i
solucions ecològiques en el món del disseny
¿? Quins valors
ecològics té i practica un dissenyador.
3ª à la identitat i la relació d’aquesta
amb l’entorn.
Creativitat
standaritzada vs creativitat
“autòctona”
Relació
d’allò particular amb allò generalitzat o estandaritzat.
Sobre els problemes de
la globalització: l’homogeneització,
l’anul.lació de les
diferències
culturals, pèrdua de identitat.
¿? Podem ser un
mateix tot estant dins d’una cadena de treball ?
¿? Sobre la
qüestió del “disseny standard” i la identitat
pròpia del dissenyador.
Texte adicional: Neus
Casademont; Ecologia
i disseny.
dx. 22.11.00 (G1/presentació Nausica
Solà-g)
¿? Es necessita vocació per
treballar en una professió?
·
La
Nausica considera que t’ha d’agradar el treball que triïs,
perque sino no ho fas a gust, no et
pots sentir motivada.
[la manca de vocació pot portar sovint a treballar
exclusivament pels diners, deixant de banda o oblidant
tant la qualitat formal, conceptual i ètica
d’allò que hom fa. El fet de tindre “vocació”
per quelcom et porta a implicar-te i profunditzar voluntàriament, per la
simple motivació, en tots els nivells de l’experiència i
del coneixement que implique la teva activitat. Ex.: un professor “de
vocació”, a més de transmetre el que li agrada, acaba
tenint un coneixement profund del que suposa la pedagogia.
¿? Què implicaria ser dissenyador per
“vocació” actualment?]
dll
27.11.00 (G1/debat sobre què és o implica l’
“Oci”)
Sobre la
Cultura de l’Oci
texte: neus buira; sobre Cultura de
l’Oci (en Temes: Linea de
Costa)
dll
11.12.00 (G1)
Arrel de la pregunta plantejada per Diego Ramos:
¿? Què t’emportaries en 1 altre lloc?
Sobre la qüestió de dissenyar un
producte pràctic i fàcil de transportar, i en relació a
l’espai doméstic
i el mobiliari, surt la pregunta:
¿? Es possible dissenyar un tipus de
mobiliari nòmada?
Aquesta pregunta obra o ens porta a la
relació entre: nomadisme i disseny,
La qüestió del
“nomadisme”, en termes generals, es planteja des dos punts de
vista:
.
hi ha el nòmada per qüestions laborals,
.
i hi ha el nómada per qüestiós vitals, en tant que filosofia
de vida.
En tant que el nòmada
“vital”, no acostuma a dur a sobre gaire més que allò
indispensable, i fa us del
seu enginy i de la casualitat de l’instant
per abastir-se d’allò que necessita en cada moment, … ;
el nòmada per lligams laborals seria el
interessat en comprar o emportar-se, aquell moble o aquell
objecte perque li dongués la suficient
calidesa i/o comoidat en el nou emplaçament.
S’analitza l’interès de la proposta
d’en Diego de crear un mobiliari nòmada contemplant, entre altres,
la qüestió ecològica dels materials, els
hàbits de reciclatge, l’edat i el poder adquisitiu del possible
interessat, etc.
. . .
Finalment, portant el tema en un altre nivell, es relacionen
les nocions implícites en la consideració del
nomadisme com a “modus vivendi”: deriva,
desplaçament, transitorietat i moviment continu, amb els
hàbits de consum, creats sobre els principis
econòmics o exigència del mercat actual, la qual ens
estimula i quasi bé ja ens obliga, a canviar sovint
d’objectes.
Algú dels allà presents, sintetitza aquesta
relació: nomadisme-hàbits de consum, amb la evocadora
frase:
“consumir : comprar, usar i
tirar”
dx
13.12.00 (G1/presentació Javier Valcarce-i)
¿? Has de “vender” tu
proyecto o simplemente exponer y presentar lo que te gusta?
¿? Debe el diseñador comportarse
como un publicista o un estratega del marketing?
¿? Si no coincides con los valores
competitivos del mercado no tienes posibilidad
laboral?
¿? Profesionalidad, Ética y Moral
personal.
dx 10.1.01 (G1/presentació Mireia
Beltrán i Marta Masferré)
¿? “S’aguanta”
actualment, el concepte del món del dissenyador d’èlit?
texte adicional: Joan Castillo; El món del
disseny, una visió personal.
Arran del comentari fet per Marta Masferré:
“vull tenir temps per a viure, no vull estar
pensant tot el dia en disseny. . . “
Surt la pregunta sobre si es necessari estar mirant
l’entorn constantment amb ulls de dissenyador:
. moltes
vegades és fora de l’ambient laboral/estudi on se
t’acudeixen idees relacionades
amb els projectes que estàs realitzant.
. importància de tenir un entorn diferent al de la
pròpia professió. El “enriquir-se” per diferents
punts de
referència. Importància del no tancar-se,
no caure en ambients endogàmics on pràcticament no hi ha
obertura a d’altres móns. La creativitat es
nodreix de tots els entorns ens els que vius.
dx 17.1.01 (G1/presentació: David
Flores, Meritxell Calvo, María Palahí /g )
¿? Cómo puedes ser creativo
dentro de las limitaciones del mundo laboral?
dll 29.2.01 (G1/resum Emma Vila-g)
Sobre la
qüestió ética a la feina.
¿?
S’han d’agafar feines amb continguts amb els quals no hi
estàs moralment d’acord?
…
personalment crec que
és important està d’acord amb el que estàs fent,
però un ha de guanyar-
se la vida, i fins que
no estiguis assentat, s’ha d’agafar el que es pugui. A mi, el que
em fustra del
disseny, és que
per molt que acceptis o rebutgis una feina, el disseny en sí és
frívol. És donar
una imatge, una cara, a
un concepte que no fas tu directament. Per molt que fagis una
campanya de
protecció del mediambient o en contra la fam mundial, tu com a
dissenyador,
no ajudes directament a
la causa. Fins i tot fas el contrari, formes part d’una societat
consumista,
que necessita repartir
futllets (que per si mateixos ja suposen un gasto i una contaminació)
perque els que
contaminem i mengem el que volem, ens sentim millors amb nosaltres mateixos
(tot plegat: una
farsa). Però per molt que no ho volem admetre, els que vivim al primer
món
formem part
d’aquest gran cercle viciós, que anirà creixen, fins el dia
que exploti.
(n : si
cadascú dels integrants d’aquest sistema “consumista”
no fa “res”, per petit
o insignificant que sigui l’acte, l’hàbit o pràctica
ecològica, social, etc., que un faci, és obvi que un dia o altre
“explotarà”. Sols
parlant, .
. . ja em vist o està + que comprobat, que no s’arriba a gaire
més lluny que de les paraules.
Per sort
no tots els humans van per la vida “explotant-la” o
“especulant-la”. De fet, cada cop és més gran el
nombre de
gent que va prenen decisions, canviant hàbits, . . . és un
procès molt llarg i lent, encara que de vegades no ho sembli, com el
deixar de creure en una cosmovisió geocèntrica i passar a creure
en una
cosmovisió
heliocèntria. . . . Ja coses que es tornen evidents per elles
mateixes. . . . Tot és una
qüestió de
temps.]
Sobre els espais i hàbits estereotipats.
Una altra
qüestió interessant que va sortir … va ser la relació que hi ha entre mobiliari i
hàbits
de les persones. Com un
simple canvi de distribució de mobles pot afectar els hàbits i
les
relacions entre les
persones. Crec que moltes families, parelles, …, podrien millorar
immensament la seva
comunicació eliminat o redistribuint un simple moble. Per
experiència
pròpia, he
passat de viure en un pis on els àpats es feien a la cuina, a un on els
àpats es fan al
menjador. Doncs, amb
les mateixes persones, la relació ha canviat. La vida a la cuina, sense
televisió,
sofà, ..., fa que les sobretaules siguin llargues, hi ha molta
comunicació i feedback entre
les persones. La vida
al menjador en canvi, crea distraccions: el sofà, la tv, i
l’actitud es dispersa.
Aquest fet m’ha
fet plantejar coses com: pq hem de tenir tv, sofà, gran moble amb
vitrina, …,
es tracta d’un
espai estereotipat, que ens ve implantat per la societat. Una societat on per
regla
general tothom segueix
la corrent, on sembla que poques persones realment pensin si és aquella
la vida que realment
vol viure.
dx 31.1.01 (G1/presentació: Aina
Pongiluppi, Emma Vila- g )
¿? Què és el disseny
gràfic? Quins valors m’aporta? Són realment els que busco?
¿? Quina
funció social té el disseny?
Quin paper tenen els
dissenyadors en la societat actual?
“Tot
va de cara a vendre més i no sé si hi ha algo més al
radera”
“El món del disseny
és molt frívol”
¿? Què fa
un quan li agrada el disseny com a treball però no comparteix alguns
dels seus valors, com
ara la frivolitat que tot sovint implica?
. . .
“Abans els dissenyadors
estaven considerats artistes.
Ara els dissenyadors
d’élit estan considerats com a arquitectes.”
. . .
¿? Com fer
compatible la creativitat amb la professionalitat?
Creativitat-Professionalitat-Ética
La professionalitat és negativa quan
l’exigència d’una empresa o client et fa renunciar
als teus valors moral i étics
més bàsics, elementals. L’experiència laboral, sigui
com sigui
aquesta, és sempre positiva, en el sentit de que aprens, pot
ser a vegades, a força de
“cremar-te”, a
decantar-te per un tipus de feina o una altra. Com va dir en Pascal Humbert
(jove dissenyador gràfic
francès que va presentar el seu procès de treball el dx 14.2.01):
“… de vegades també has de
dir NO.”
Texte
adicional: Esther
Gonzalez;
Ética professional en el disseny gràfic
Respecte als
estudiants, . . . (resum:
Marta Torelló)
“…busquem pautes marcades, una
fórmula per dissenyar. En molt casos tenim un neguit o
una creença a tenir que
ser els millors ……… de la classe, d’EINA
…………
És una inculcació
d’EINA tenir que ser el millor? Aconseguir destacar-se, crear-se un mite?
D’on ve? De la
competitivitat? De l’ambició?
¿? Què
vol dir ser “el millor de tots”? No pot ser un entremig?
Has de buscar el teu equilibri.
¿? Per què la gent
jove busca els camins marcats? les pautes?
Esperem una fórmula ja
feta. Hem d’aprende a arriscar-nos, ningú té la
fórmula.
(n : “LA” fórmula,
… no existeix.)
(…)
Els estudiants no veiem un terme
mig alhora de cabussar-nos en el món laboral?
Només veiem dos extrems:
“maxaca” o “dissenyador d’èlit”.
(…)
La nostra generació,
pateix problemes diferents als de la generación del BOOM dels 80.
Com juguem? Com ens movem?
Si no tenim neguit, ni ens
qüestionem ni ens preguntem ……………..
sense preguntes no hi ha
moviment. Sense moviment, no hi ha creació.
(…)
La necessitat de ser creatiu va
més enllà de l’encàrrec. (ja sigui del professor o més
tard del client).
Treballar la teva creativitat
sense tenir cap encàrrec, és positiu.
Els estudiants em de deixar de
funcionar només per encàrrec.
[n: .
. .
¿? Què fas, simplement,
per que et ve de gust? Perque “vols” fer-ho, a més a
més de que t’ho haigin dit o recomanat o encarregat?
L’aprendre és un
compromís amb un mateix. Com va dir un dia el Manel Clot parlant
casualment sobre el desig, …
“… les espectatives
és lo que ens mata …”. Tot així, tots sabem lo dificil
que és deixar de fer-nos espectatives . . . ,
. . . així anem d’estressats ¡! Sovint, quan deixes d’esperar
res, . . . llavors . . . “tot” és possible. ]
dx 7.2.01 (G1/presentació: Raquel
Valls, Alex Pirard- p ; Sandra Rabassa, Gemma Terol- g )
¿? Què opciones hay de cara al
mundo laboral?
Se plantea la posibilidad de ampliar mucho
más de lo que están los límites de actuación del
diseño, …
¿por qué no colaborar un
diseñador industrial en un centro de investigación
genético junto a biólogos?
Esto implicaría un tipo de
diseñador con una cultura o unos conocimientos que abarcasen no
sólo su
especialidad sino también la especialidad
con la que se relaciona directamente.
. . .
. . .
creación de espacios ambientales, atmósferas, etc. para
“nuevos” prototipos, guiones o
maneras de entender y utilizar el video juego.
. . .
CREATIVITAT,
CAOS, COMUNICACIO, CONEIXEMENT
dv 20.10.00 (G2/presentació Mariona
Bordas i Mireia Vilaseca -i )
Arrel de l’exposició feta per Mireia Vilaseca,
on valorava d’una manera exclusivament
negativa, el fet de ser caótica i desordena; vaig
trobar oportú relativitzar els judicis
estereotipats o prejudicis no raonats, amb caire
força “determinista” que hi ha sobre nocions
com: ‘caos’, ‘desordre’,
‘desquilibri’, etc.; portan a reflexió, una de les relacions
capdals,
actualment, en teoria del coneixement i psicologia
cognitiva: Creativitat
i Caos.
¿? Què hi veus de posititu en el
CAOS ?
en plantejar-li aquesta pregunta, ella mateixa es va donar
compte, fent memòria de la seva pròpia
experiència, de la importància del
“caos” per a generar idees, i posteriorment ordre.
. . .
sobre la relació: ORDRE-DESORDRE
texte adicional: Silvia
Santaeugènia, Sobre
l’ordre.
Sebastià
Brossa; Ordre i Desordre: Caos.
dll 23.10.00 (G1)
¿? El disseny influencia en les formes
de pensar de la gent?
dx 15.11.00 (G1/presentació Jordi
Martinez- p)
“Los diseñadores hemos de
transmitir lo que sentimos, exteriorizar la esencia de las cosas.”
. . .
¿? Què és per 1 dissenyador-a “el concepte” i