· valors i objectius pedagògics

_ l’automotivació, l’ésser despert, receptiu, l’atenció desinteresada, l’estar “viu”.

_ la curiositat, el plaer de la recerca, l’observar, el qüestionar; el perdre la por a fer perguntes, a pensar, …

_ el reflexionar, l’argumentar, posant atenció a allò que hom diu, escriu, llegeix, …;

el ser conseqüents: no dir allò que hom no ha viscut, sentit, experimentat, aprés, coneix.

_ el treballar individualment i en grup, l’apendre a mirar les coses de diferents maneres,

(hi ha ∞ maneres de veure-comprendre); l’ajudar-se uns als altres, …;

apendre a escoltar i a organitzar-se en funció de les necessitats de cada present, … .

_ l’anar prenent consciència de la complexitat d’un mateix i la del món on vivim; l’autoconeixement

com a procés continu, l’acceptar l’imperfecció; el ser persona, ésser humà, abans que dissenyador,

policia, comerciant, etc. . L’esdevindre conscients del que hom aporta en la societat, (recerca en el sentit).

_ el respecte, la responsabilitat, l’implicació, l’actitud, … .

è ¿? entorn la relació professor-alumne:

. Què implica ser professor? Què implica ser alumne?

. professor o coordinador? alumne o estudiant?

. Què, com i quan aprenem? en una classe, a cas no apren tant l’estudiant com el professor?

. Quina actitud hom pren? . . .

è ¿? Què significa el PFC?

. treball final d’un procés d’aprenentatge.

. síntesi on s’expresa l’integració i domini dels coneixements que hom ha aprés en 4 anys.

. dificultats: 1) l’estar realitzant 4art i alhora el voler o haver de fer el PFC.

2) el tema general. Referència a partir de la qual es desenvolupa el projecte.

3) l’ambivalència de rols que hom ha d’asumir: estudiant-dissenyador-client-usuari.

· autoavaluació procès acadèmic: què has apres?

Tot començant iniciant el darrer curs, es va fer aquesta pregunta,
essent alhora la primera entrega escrita a realitzar.

Es demanava a l’estudiant, que es posés, amb calma,
davant de tots els treballs realitzats fins a les hores en l’escola,

que observés el seu propi procès i fes una valoració del que habia estat.

Treballar la memòria, reconèixer el passat, per comprendre i situar-se en el present.

El que aqui s’exposa són frases, fragments i textes complerts d’estudiants de gràfic, interiorisme i producte.

Caldria una segona lectura dels contiguts, per establir un ordre menys dispers,

de les problemátiques i qüestions vinculades a Eina i la pedagogia en l’àmbit del Disseny.

DISSENY GRÀFIC

“Primer penso, després dissenyo”

Oscar Bagués López

“… he aprés que aquest món hi ha milers d’estils … i dissenyadors diferents, des de gent que

és sencilla i molt bona dissenyant fins a gent que va aprofitar un moment i que ara encara viu d’allò.”

Josep Ramirez Ibarz

“La millor manera d’aprendre, em sembla a mi, és ficant-se dins l’embolic i patir-lo. (…)

… sortiré de l’escola tenint una base, …, però només acabo de començar a aprendre.”

Lluc Massaguer Busqueta

“… el primer que se’m ve al cap és la paraula “progressió”. (…)

Espero que aquesta progressió no falti en molts anys.”

Carme Girona Marcé

“ … crec que bàsicament he aconseguit desenvolupar una cultura visual pròpia i crítica.

… despertada a partir de l’educació visual donada pel procès d’aprenentatge.

Procès bassat en les criteris i preceptes particulars de cada professor, … l’alumne des de

la seva capacitat raonadora, escolleix, com si d’un mercat de valors es tractes, els criteris

i preceptes que més es cenyeixen al seu prefil personal, és a dir s’identifica més amb aquells

que li són més pròxims, o que li han causat més impressió des del punt de vista creador.

… en la meva educació, no tan sols han intervingut models donats pel professor, sino que també

hi intervenen els meus propis preceptes. Al llarg d’aquest tres anys m’he adonat la importància

del diàleg en el procès creatiu, … . El diàleg entre alumnes, o entre professor i alumne,

enriqueix el projecte, i posa en evidència les mancances que aquest pateix, els punts febles, … .

(…) Considero tot el procés d’aprenentatge, com un continu enriquiment cultural. (…)

… al final descobreixes que t’han marcat la manera d’entendre i veure el nostre entorn humà i físic.

… acceptes errors, que fins llavors no havies debatut …, és un procés crític. (…)

… el procés acadèmic, ha aconseguit donar a la llum les bases d’un criteri visual, … ,

que fins llavors no disposava, … . Alhora en la vessant humana, m’ha fet d’una persona més

oberta a nous horitzons, deixant de banda l’especialització en un sola temática o camp de treball.”

Xavier Miret Paredes

“… empecé … con biología …, seguí con Bellas Artes … y estoy terminando con Eina.

He ido del racionalismo, a la expresión subjetiva total. Para acabar en una extraña mezcla: el diseño gráfico.

Buscaba un poco de orden y acotación. He encontrado una nueva manera de pensar y encarar los proyectos. (…)

No entendía muy bien a donde tenía que llegar, pero no se sabe muy bien cómo, se va adquiriendo finura

(y se les coge el truco a los profesores, cada uno tiene un estilo).

Pero ahora viene lo bueno, … . (…) No sólo piden una imagen de empresa, sino que te la inventes.

O que directamente pases y hagas otra cosa. Esta bien que justo antes de soltarnos al mercado

laboral nos proporcionen una vía de escape y de expresión. Para salir aunque sea divirtiéndonos.”

Zuriñe Uriarte

“Me sentí confusa todo el primer curso, no conseguía entender cual era la función del diseño,

parecía una ciencia oculta. Para mi era todo un misterio, una profesión extraña y frívola,

veía en ello un futuro de engaño y apariencia, idea muy corroborada por varios profesores-profesionales.

Me sumé a la “reveldía” y a la libre interpretación de los encargos.

El paso a segundo fue bastante gratificante, por primera vez hacíamos ejercicios aplicados, … .

La solución era comunicar y mantener coherencia a lo largo de todo el proyecto.

Y en tercero … hemos comenzado a proyectar, dejar todos los cabos unidos.

Tenemos que ir más allá y por supuesto entran en juego otros factores relacionados

con el producto final como marketing, el cliente y la sociedad. Es aquí cuando es necesario documentarse.

Gracias al profesorado de tercero y a inquietudes personales, no sólo me cuestiono el papel del diseño gráfico

en la sociedad sino que empiezo a tomar una postura ante ello.

(…) … como diseñadora que soy pongo el arte a favor del diseño, como parte de él y nunca por encima.

(…) Considero que no engaño a la sociedad sino que la ayudo a entender, o al menos lo intento.”

Violeta Gladstone

“… lo que valoro más de mi formación en estos tres años …:

son la educación visual y la inmersión en el mundo del arte.

(…) … adquirir el hábito de “mirar” lo que nos rodea más exhaustivamente y

de un modo distinto a cómo lo haría otra persona ajena al mundo del diseño.”

Inés Jimenez

“… el meu primer any …, em van ensenyar una cosa bàsica al disseny, el pensar.

Vaig aprendre el procés creatiu, buscar informació del tema, analitzar, escollir la millor opció i

desenvolpar-la al màxim veient totes les possibilitats que aquesta opció implica; i per què no

“borrón y cuenta nueva”. … ens van educar la vista; … .

El domini de l’ordinador al … segon any … va ser un factor primordial … .

… l’ordinador és una eina fonamental a l’aprenentatje del disseny,

… fa més fàcil veure les possibilitats d’una mateixa idea. (…)

… 3r. l’any de la meva maduresa. … es va unir el treball fet tots els altres anys.”

Sara Salmerón García

“ … tot projecte té una justificació, busco contínuament una explicació al que faig,

hi ha poques coses aleatòries.”

Manel Font Medina

“Es veu una millora en el fet d’entendre un problema i buscar una sol.lució,

mirant de tenir una bona coherència gràfica.”

Joan Guàrdia Torrents

“Durant els dos primers anys no vaig aprendre gaire. …, una de les causes era la relació

alumne-professor. Aquest anaven de “supercracks” no feien altra cosa que recordar-te qui són,

cosa que dificultava la comunicació. … . (…)

Va ser a tercer quan les coses van canviar i vaig començar a entendre què és el disseny

i el paper del dissenyador. En aquest curs la relació professor-alumne va canviar notablement,

ja que era una constant comunicació de persona que ofereix uns coneixements a una altre

que els vol adquirir i vol aprendre.”

Odette Blanc

“… dividiria la formació que he rebut a l’escola … . … en termes teòrics i pràctics.

O també en tècnics i conceptuals. (…)

… he après … que el disseny és una qüestió molt conceptual, de pensar i trobar la solució ideal

o si més no la més apropiada al problema plantejat. … la part tècnica encara que important,

és només la eina a fer serivir per tal d’arribar al propòsit final. … tècnicament (ordinadors) …

no he rebut una formació continuada dirigida a aquesta part i la veritat és que els coneixements

adquirits ha sigut gràcies a la pràctica personal. (…)

En la part conceptual definiria el procés d’aprenentatge com una sèrie de coneixements

no massa concrets adquirits progressivament i de manera casi inconscient. És a dir, no m’han ensenyat

fórmules concretes, potser una sèrie de consells puntuals …, però la veritable formació ha estat personal,

en base al comentari de projectes i demés treballs, i gràcies a les idees que d’aquest procès es desprenien.

(…) … és un aprenentatge progressiu, quasi inconscient … . (…)

Una altra idea que m’ha quedat és que cap idea és descartable a priori a l’hora de projectar,

la idea més absurda pot ser vàlida o pot derivar en alguna altra de vàlida i que tot depen de l’argument

que hi trobis.”

Carles Mestre Serrano

“… he notat un canvi important. La meva perspectiva de l’estètica és diferent, que abans.

Ja que he apres el factor de la funcionalitat.

Sincerament, no en tenia ni idea del que era el disseny, jo el veia com algo estètic,

fer maques les coses, no el veia com un mitjà de comunicació.”

“(…) A veces hay que sacrificar algo que te gusta porque no funciona. (…)”

Nuria Miret

“El comienzo … (…) … me encontré con una pared delante que no dejaba avanzar mi “creatividad”

… sin antes pasar por el aprendizaje de hábitos básicos, normas básicas del mundo en el que había

decidido introducirme. Hábitos elementales como el orden, y la limpieza entre otras.

Hábitos que conllevaron a adquirir una alta exigencia en uno mismo a la hora de trabajar.

Ante un rechazo en su momento, hoy lo aprecio.

(…) Cuando cursaba … segundo …, mi impresión era que sabía de qué iba el juego pero no sabía jugar.

… quiero decir … que en éste mundo había muchas normas desconocidas que no quisieron enseñárnoslas

pero a la vez nos dejaban jugar sin tener conocimientos de las normas reales.

En estos dos años se evitó hacer una referencia de lo

que se estaba moviendo en la calle en esos momentos.

(…) … tercer curso. Un salto en el camino. ¡Hay que empezar a mover lo que tenéis dentro!.

Es el momento en que cada uno debe implicarse totalmente en el tema. (…)

El modo de pensar todo lo que haces es previo a un porqué, a un análisis. (…)

Es un año muy bueno en el que aprecio que me mostraran las reglas del juego y cómo jugar,

cómo pensar y cómo aplicar, cómo plasmar lo que piensas, ahora; pienso en cómo mover ficha.”

Borja Garmendia

“… he pogut anar treballant i accedint en tots els moviments i camps plantejats a classe

de manera positiva, …, aconseguint així crear el meu propi estil.”

Olga Gorchs

“… dins del que és merament acadèmic en la oferta d’EINA, hi he trobat a faltar una vessant de maduració

com a persona. (…) … després de patiments i disgustos, puc dir que em sento satisfeta d’haver-me pogut crear

un criteri sobre aquest món anomenat disseny, fet que m’ha ajudat a entendre altres coses de les relacions

humanes.”

Anna Majó Rossell

“He pogut aprendre a desenvolupar un nou concepte visual, una nova manera de mirar i observar

el meu entorn detallant molt més un seguit d’elements que en qualsevol altra cas haurien passat

desapercebuts per a mi.

… també he pogut descobrir una de les meves passions: la fotografia … .

… he aprés els mètodes a través els quals poder donar forma a uns determinats conceptes.

Expressar amb formes … idees, abstraccions, provocar determinats sentiments;

transmetre i comunicar a un públic … COMUNICAR, aquesta és la paraula.

He après ha comunicar i no sempre de la mateixa manera; canviant estratègies, elements,

intentant aconseguir sempre un resultat i resposta òptims de cara a un públic fictici o real, … .

Ser meticulós, indagar, buscar amb profunditat, ser curiós … .

Aprendre dia a dia amb tot el que veiem, aprendre per tant a observar i així poder transportar

les idees a un món tangible.”

Àngela Téllez

“El disseny és una cosa difícil d’ensenyar, no hi ha unes regles, t’has de basar en la teva intuició

per decidir si una cosa està bé o no, … puc percebre la manca d’aquesta intuició als inicis,

i com a poc a poc he anat educant un gust. És un procés molt personal, els professors et poden orientar,

però és gairebé impossible fer-ho d’una manera objectiva, … . (…)

El primer … curs… ens va servir per aprendre a treballar de la manera més rudimentària sobre paper,

a exercitar les idees i la mirada més que la tècnica i els acabats. …, a segon, varem començar a plantejar

aquestes mateixes idees a través de l’ordinador, …, va ser la primera aproximació al món professional,

també pel que fa als projectes, alguns amb base real. Ja a tercer … l’ordinador, consideraven que era una eina
apresa, encara que ningú ens va ensenyar els programes que hauriem d’utilitzar, i molts ens vam haver
d’espavilar pel nostre compte, això ens va tallar una mica les ales, a l’intentar portar les nostres idees a terme,
… , … tercer va tornar a ser un curs més de plantejament d’idees i aplicació al que haviem après anteriorment.

(…) Una altra cosa … ha estat la riquesa que m’han donat els treballs en grup, en un principi dificultosos ja que
em resultava més fàcil treballar sola sense que ningú em portés la contrària, sense haver de discutir per què posar
una cosa i no una altra, però amb l’experiència m’he adonat que els diferents punts de vista fan que un projecte
prengui un caire molt més interessant.”

Ariadna Ginjaume Huguet

“… destacaria la sensació de falta d’aprenentatge … (programes informàtics d’última generació,
utilització internet …) i de poca implicació en …(pràctiques, relació amb possibles clients,…). (…)

També he tingut la sensació que cada curs et fan menys cas. (…)

Jo no diria exactament que en aquesta Escola no ensenyin o no preparin, sinó que no potencien prou
l’interès dels alumne i les seves possibilitats futures. Sembla que volen crear un alumne (o futur dissenyador)
molt estereotipat i no es fixen gaire en les possibilitats personals.”

Viviana Torres

“El primer año es muy experimental, hay un estudio sobre técnicas y materiales, …, es todo muy manual.
El segundo año empezamos a aplicar estos conocimientos básicos y nos profundizamos en nuevos medios,
como el ordenador. (…)

… la primera norma que nos dieron al llegar aquí: “menos es más”.

(…) Observo como en todos los trabajos he evitado el “diseño femenino”,

es molesto para mí que los profesores piensen que las chicas tenemos esta tendencia;

pues en este momento diría que incluso mis diseños se confunden con los de un chico,

incluso desde el primer año que entré en Eina. (…)

También es cierto que según el profesor que fuera, los proyectos tienen un aire o una tendencia diferente,

porque al fin y al cabo ellos tenían un gusto y tú sabías cuál era. Ellos se encargaban de inculcarte su estilo,

diciendo que eso era lo “correcto” y, sí, hacías los que te pedían y aprendías de ellos extrayendo aquello que

realmente te interesaba y poco a poco vas viendo cuál es tu estilo y eso no lo pueden cambiar.

(…) Sí que es verdad que a medida vas aprendiendo, más bien te lo pasas, aunque a la vez te exiges más.”