
· valors i objectius pedagògics
_
l’automotivació, l’ésser despert, receptiu,
l’atenció desinteresada, l’estar “viu”.
_ la curiositat, el plaer de la recerca, l’observar,
el qüestionar; el perdre la por a fer perguntes, a pensar, …
_ el
reflexionar, l’argumentar, posant atenció a allò que hom
diu, escriu, llegeix, …;
el ser conseqüents: no dir
allò que hom no ha viscut, sentit, experimentat, aprés, coneix.
_ el
treballar individualment i en grup, l’apendre a mirar les coses de
diferents maneres,
(hi ha ∞ maneres de veure-comprendre); l’ajudar-se uns als
altres, …;
apendre a escoltar i a organitzar-se en funció de les necessitats
de cada present, … .
_ l’anar prenent consciència de la
complexitat d’un mateix i la del
món on vivim; l’autoconeixement
com a procés continu, l’acceptar
l’imperfecció; el ser persona, ésser humà, abans que
dissenyador,
policia, comerciant, etc. .
L’esdevindre conscients del que hom aporta en la societat, (recerca en el
sentit).
_ el
respecte, la responsabilitat, l’implicació, l’actitud,
… .
è ¿? entorn la relació
professor-alumne:
. Què implica ser professor? Què implica ser
alumne?
. professor o coordinador? alumne o estudiant?
. Què, com i quan aprenem? en una
classe, a cas no apren tant l’estudiant com el professor?
. Quina actitud hom pren? . . .
è ¿?
Què significa el PFC?
. treball final d’un procés
d’aprenentatge.
.
síntesi on s’expresa l’integració i domini dels
coneixements que hom ha aprés en 4 anys.
.
dificultats: 1) l’estar realitzant 4art i alhora el voler o haver de fer
el PFC.
2) el tema general.
Referència a partir de la qual es desenvolupa el projecte.
3)
l’ambivalència de rols que hom ha d’asumir:
estudiant-dissenyador-client-usuari.
·
autoavaluació procès acadèmic: què has
apres?
Tot
començant iniciant el darrer curs, es va fer aquesta pregunta,
essent alhora la primera entrega escrita a realitzar.
Es
demanava a l’estudiant, que es posés, amb calma,
davant de tots els treballs realitzats fins a les hores en l’escola,
que
observés el seu propi procès i fes una valoració del que
habia estat.
Treballar
la memòria, reconèixer el passat, per comprendre i situar-se en
el present.
El
que aqui s’exposa són frases, fragments i textes complerts
d’estudiants de gràfic, interiorisme i producte.
Caldria
una segona lectura dels contiguts, per establir un ordre menys dispers,
de
les problemátiques i qüestions vinculades a Eina i la pedagogia en l’àmbit del Disseny.
“… he aprés que
aquest món hi ha milers d’estils … i dissenyadors diferents,
des de gent que
és sencilla i molt bona
dissenyant fins a gent que va aprofitar un moment i que ara encara viu
d’allò.”
“La millor manera
d’aprendre, em sembla a mi, és ficant-se dins l’embolic i
patir-lo. (…)
…
sortiré de l’escola tenint una base, …, però
només acabo de començar a aprendre.”
“… el primer que se’m
ve al cap és la paraula “progressió”. (…)
Espero que aquesta progressió no
falti en molts anys.”
Carme Girona Marcé
“ … crec que
bàsicament he aconseguit desenvolupar una cultura visual pròpia i
crítica.
… despertada a partir de l’educació
visual donada pel procès d’aprenentatge.
Procès bassat en les criteris i
preceptes particulars de cada professor, … l’alumne des de
la seva capacitat raonadora, escolleix,
com si d’un mercat de valors es tractes, els criteris
i preceptes que més es cenyeixen
al seu prefil personal, és a dir s’identifica més amb
aquells
que li són més
pròxims, o que li han causat més impressió des del punt de
vista creador.
… en
la meva educació, no tan sols han intervingut models donats pel
professor, sino que també
hi
intervenen els meus propis preceptes. Al llarg d’aquest tres anys
m’he adonat la
importància
del diàleg en el procès creatiu, … . El diàleg entre
alumnes, o entre professor i alumne,
enriqueix
el projecte, i posa en evidència les mancances que aquest pateix, els
punts febles, … .
(…)
Considero tot el procés d’aprenentatge, com un continu enriquiment
cultural. (…)
… al
final descobreixes que t’han marcat la manera d’entendre i veure el
nostre entorn humà i físic.
…
acceptes errors, que fins llavors no havies debatut …, és un
procés crític. (…)
…
el procés acadèmic, ha aconseguit donar a la llum les bases
d’un criteri visual, … ,
que
fins llavors no disposava, … . Alhora en la vessant humana, m’ha
fet d’una persona més
oberta
a nous horitzons, deixant de banda l’especialització en un sola
temática o camp de treball.”
Buscaba un poco de orden y
acotación. He encontrado una nueva manera de pensar y encarar los proyectos.
(…)
No
entendía muy bien a donde tenía que llegar, pero no se sabe muy
bien cómo, se va adquiriendo finura
(y se les
coge el truco a los profesores, cada uno tiene un estilo).
Pero ahora
viene lo bueno, … . (…) No sólo piden una imagen de empresa,
sino que te la inventes.
O que
directamente pases y hagas otra cosa. Esta bien que justo antes de soltarnos al
mercado
laboral
nos proporcionen una vía de escape y de expresión. Para salir
aunque sea divirtiéndonos.”
El paso a segundo fue bastante
gratificante, por primera vez hacíamos ejercicios aplicados, … .
La solución era comunicar y
mantener coherencia a lo largo de todo el proyecto.
Y en
tercero … hemos comenzado a proyectar, dejar todos los cabos unidos.
Tenemos
que ir más allá y por supuesto entran en juego otros factores
relacionados
con el
producto final como marketing, el cliente y la sociedad. Es aquí cuando
es necesario documentarse.
Gracias al
profesorado de tercero y a inquietudes personales, no sólo me cuestiono
el papel del diseño gráfico
en la sociedad sino que empiezo a tomar una
postura ante ello.
(…)
… como diseñadora que soy pongo el arte a favor del diseño,
como parte de él y nunca por encima.
(…)
Considero que no engaño a la sociedad sino que la ayudo a entender, o al
menos lo intento.”
(…) … adquirir el
hábito de “mirar” lo que nos rodea más
exhaustivamente y
de un modo distinto a cómo lo
haría otra persona ajena al mundo del diseño.”
“…
el meu primer any …, em van ensenyar una cosa bàsica al disseny,
el pensar.
Vaig
aprendre el procés
creatiu, buscar
informació del tema, analitzar, escollir la millor opció i
desenvolpar-la
al màxim veient totes les possibilitats que aquesta opció
implica; i per què no
“borrón
y cuenta nueva”. … ens van educar la vista; … .
El domini
de l’ordinador al … segon any … va ser un factor primordial
… .
…
l’ordinador és una eina fonamental a
l’aprenentatje del disseny,
… fa
més fàcil veure les possibilitats d’una mateixa idea.
(…)
…
3r. l’any de la meva maduresa. … es va unir el treball fet tots els
altres anys.”
“Durant
els dos primers anys no vaig aprendre gaire. …, una de les causes era la
relació
alumne-professor. Aquest anaven de
“supercracks” no feien altra cosa que recordar-te qui són,
cosa que
dificultava la comunicació. … . (…)
Va ser a
tercer quan les coses van canviar i vaig començar a entendre què
és el disseny
i el paper
del dissenyador. En aquest curs la relació professor-alumne va canviar
notablement,
ja que era
una constant comunicació de persona que ofereix uns coneixements a una
altre
que els
vol adquirir i vol aprendre.”
“…
dividiria la formació que he rebut a l’escola … . … en
termes teòrics i pràctics.
O
també en tècnics i conceptuals. (…)
… he
après … que el disseny és una qüestió molt
conceptual, de pensar i trobar la solució ideal
o si
més no la més apropiada al problema plantejat. … la part
tècnica encara que important,
és
només la eina a fer serivir per tal d’arribar al propòsit
final. … tècnicament (ordinadors) …
no he
rebut una formació continuada dirigida a aquesta part i la veritat
és que els coneixements
adquirits
ha sigut gràcies a la pràctica personal. (…)
En la part
conceptual definiria el procés
d’aprenentatge
com una sèrie de coneixements
no massa
concrets adquirits progressivament i de manera casi inconscient. És a
dir, no m’han ensenyat
fórmules
concretes, potser una sèrie de consells puntuals …, però la
veritable formació ha estat personal,
en base al
comentari de projectes i demés treballs, i gràcies a les idees
que d’aquest procès es desprenien.
(…)
… és un aprenentatge progressiu, quasi inconscient … .
(…)
Una altra
idea que m’ha quedat és que cap idea és descartable a priori a l’hora de
projectar,
la idea
més absurda pot ser vàlida o pot derivar en alguna altra de
vàlida i que tot depen de l’argument
que hi
trobis.”
Sincerament,
no en tenia ni idea del que era el disseny, jo el veia com algo estètic,
fer maques
les coses, no el veia com un mitjà de comunicació.”
“(…)
A veces hay que sacrificar algo que te gusta porque no funciona.
(…)”
(…)
Cuando cursaba … segundo …, mi impresión era que
sabía de qué iba el juego pero no sabía jugar.
…
quiero decir … que en éste mundo había muchas normas
desconocidas que no quisieron enseñárnoslas
pero a la
vez nos dejaban jugar sin tener conocimientos de las normas reales.
En estos
dos años se evitó hacer una referencia de lo
que se
estaba moviendo en la
calle en esos
momentos.
(…)
… tercer curso. Un salto en el camino. ¡Hay que empezar a mover lo
que tenéis dentro!.
Es el
momento en que cada uno debe implicarse totalmente en el tema. (…)
El modo de
pensar todo lo que haces es previo a un porqué, a un análisis.
(…)
Es un
año muy bueno en el que aprecio que me mostraran las reglas del juego y
cómo jugar,
cómo
pensar y cómo aplicar, cómo plasmar lo que piensas, ahora; pienso
en cómo mover ficha.”
“…
he pogut anar treballant i accedint en tots els moviments i camps plantejats a
classe
de manera
positiva, …, aconseguint així crear el meu propi estil.”
…
també he pogut descobrir una de les meves passions: la fotografia
… .
… he
aprés els mètodes a través els quals poder donar forma a
uns determinats conceptes.
Expressar
amb formes … idees, abstraccions, provocar determinats sentiments;
transmetre
i comunicar a un públic … COMUNICAR, aquesta és la paraula.
He
après ha comunicar i no sempre de la mateixa manera; canviant
estratègies, elements,
intentant
aconseguir sempre un resultat i resposta òptims de cara a un
públic fictici o real, … .
Ser
meticulós, indagar, buscar amb profunditat, ser curiós … .
Aprendre
dia a dia amb tot el que veiem, aprendre per tant a observar i així poder transportar
les idees
a un món tangible.”
(…)
Una altra cosa … ha estat la riquesa que m’han donat els treballs en grup, en un principi dificultosos ja
que
em resultava més fàcil treballar sola sense que ningú em
portés la contrària, sense haver de discutir per què posar
una cosa i no una altra, però amb l’experiència m’he
adonat que els diferents punts de vista fan que un projecte
prengui un caire molt més interessant.”
Ariadna Ginjaume Huguet
També
he tingut la sensació que cada curs et fan menys cas. (…)
Jo no
diria exactament que en aquesta Escola no ensenyin o no preparin, sinó
que no potencien prou
l’interès dels alumne i les seves possibilitats futures. Sembla
que volen crear un alumne (o futur dissenyador)
molt estereotipat i no es fixen gaire en les possibilitats personals.”
… la
primera norma que nos dieron al llegar aquí: “menos es
más”.
(…)
Observo como en todos los trabajos he evitado el “diseño femenino”,
es molesto
para mí que los profesores piensen que las chicas tenemos esta
tendencia;
pues en
este momento diría que incluso mis diseños se confunden con los
de un chico,
incluso
desde el primer año que entré en Eina. (…)
También
es cierto que según el profesor
que fuera, los proyectos tienen un aire o una tendencia diferente,
porque al
fin y al cabo ellos tenían un gusto y tú sabías
cuál era. Ellos se encargaban de inculcarte su estilo,
diciendo
que eso era lo “correcto” y, sí, hacías los que te
pedían y aprendías de ellos extrayendo aquello que
realmente
te interesaba y poco a poco vas viendo cuál es tu estilo y eso no lo
pueden cambiar.
(…)
Sí que es verdad que a medida vas aprendiendo, más bien te lo
pasas, aunque a la vez te exiges más.”