·
SOBRE EL DISSENYAR, QUÈ IMPLICA.
Aquest
títul, correspon a la segona entrega escrita, feta el mes
d’octubre.
Es
demanava a l’estudiant, que reflexiones, en funció de
l’experiència i criteris personals,
sobre
què és el disseny, què porta implícit l’acte
de dissenyar.
Els
fragments aquí exposats no contemplen cap criteri previ
d’ordenació,
caldria
una segona lectura més acurada per elaborar una
síntesi-classificatòria de les qüestions implicades.
DISSENY GRÀFIC
“…
el dissenyar és molt important per que no sols estàs creant, dissenyar també és
educar,
per que el
que tú dissenyes es percebut per la gent. … quan varis dissenys
segueixen unes pautes
similars
acaben creant un estil, de moda, visual, de vida, etc. .
(…)
… el disseny no ha de limitar-se a crear objectes i coses basant-se solament
en una serie
de regles,
ha de ser algo més que una teoria de color o una aplicació de
formes, dissenyar a més
a més
ha de tenir un valor
afegit, un
sentiment, … un concepte per poder-lo apropar més a les
persones.
Crec que quan dissenyem no solament estem creant estil o … un objecte,
hi ha que
donar-li alguna cosa més.”
Josep Ramirez
Ibarz
“…
el dissenyar, al meu entendre, és crear una idea, i realitzar-la, a
partir d’un encàrrec concret.
(…)
… aquest fet ens porta, …, a investigar al màxim sobre el
tema que ens proposa el client.
És,
per tant, una recol.lecció i elaboració de coneixements concrets,
que ens portaran a crear una
idea el
més fidel possible a la comanda. (…) És, doncs, quasi una
especialització en cada comanda.
En aquest
aspecte també entenc que el dissenyar es crea a partir d’uns
… coneixements generals,
que
conduiran el projecte cap a una idea (o) cap una altra. … també
cal afegir-hi que l’experiència
viscuda, en
tots els nivells, afecta i força al disseny.
…
també, …és un servei de cara a la societat, de cara a un
públic. (…)
És,
doncs, un procès laboriós que pot tenir grans
conseqüències, depenent de l’enfoc
que li doni
el dissenyador. Tenim més responsabilitat de la que s’ens otorga; … .
…el
bon disseny és aquell que transmet tot el què
l’encàrrec li demana.
Si el
què necessita el producte és passar desapercebut, si ha de
transmetre tristesa,
o horror, o
alegria, o el què sigui; el disseny final ha de plasmar aquestes idees
… .
… el
dissenyar, …, és un món en el que, quan entres ja no en
pots sortir,
és un
vici que s’acaba portant dins. Tot es veu diferent i un s’acaba
fixant en coses tan extranyes
com la forma
de les orelles de la gent que va al metro, les etiquetes de menjar pel gos,
les marques
que deixen les mans en contacte amb el vidre, o mil altres coses que de vegades
ens fa veure
com a obsessionats per la forma. Un dissenyador acaba veient coses que la gent
… no
veu, o que li passa
desapercebut.”
Lluc
Massaguer Busqueta
“…
dissenyar implica …. tenir unes bases de coneixement
teórico-pràctiques, històriques, socials,
… i a
partir d’aquest coneixements seguir uns processos analítics (i crítics) sobre el producte
que
dissenyem, a
qui va dirigit, quina estratègia de venta es seguirà, quin preu
tindrà, … .
Desprès
definirem el projecte conceptualment i amb tota aquesta informació
començarem
la
definició física del nostre projecte, fins arribar al resultat
gràfic final.”
Oscar Bagués López
“Dissenyar
… intentar fer el món més agradable (a la vista …, al
tacte i a la practicitat…)
i més
cómode … . (…) Dissenyar a més a més és
una passió. (…) Sol.lucionar poblemes, … .
Sí.
Sol.lucionar els problemes que el client pugui tenir.”
Carme Girona Marcé
“En
el cas del disseny gràfic allò que s’intenta transmetre
és un fet comunicatiu, … .
Des del
meu punt de vista el disseny gràfic em suposa una total
implicació de la meva persona
en tots
els camps, que a la vegada m’ha afectat en el meu estil de vida, …,
… en una nova manera
de veure
i/o observar segons … fets o coses; i en l’aparició
d’un tercer ull intern que es manté …
despert,
… conscient o inconscient.
(…)
Amb el disseny disfruto treballant, aprenent, i ideant, m’encanta crear
allò que ajuda a comunicar.”
Olga Gorchs
“El
disseny, vist des del meu punt de vista, és una disciplina de caire
humanístic,
…
explora noves vies de comunicació visual, aplicades a un entorn social
determinat. (…)
El disseny,
és un organ d’expressió, (i de venda), multidisciplinar. En
el procés de disseny hi jugen
moltes disciplines,
que abarquen des de punts de vista científics, antropològics,
socials, artístics,
fins a
conceptes humanístics, econòmics, tecnològics … .
(…)
…, el disseny no tindria sentit, sense una societat
ansiosa de nous productes, …,
… d’una renovació constant que satisfaci
les seves ansies de consum cultural, econòmic, o social.
D’altra banda no es pot concebre la nostra societat
sense disseny, … .
…, el
disseny esdevé una part fonamental de la societat.
Un dels seus
principals motius d’existència,
és la
voluntat d’aconseguir una millora en la qualitat de vida, … .
El disseny
neix com una necessitat per tal d’aconseguir una societat utópica;
neix com
… necessitat de comunicació de les persones …, com a eina
per tal d’expressar les
inquietuds
personals. Però no oblidem, que el disseny no és totalment
lliure, …; el dissenyador
no fa el que
vol, s’ha de cenyir en major o menor grau a el que el client li demana;
… la mateixa societat que fa
avançar el disseny, és també el seu fre.
Aixó
en el disseny s’estableix una frontera implícita i desdibuixada
entre el treball personal de l’autor,
i el que el
client demana que es digui a terme, … la capacitat creadora del primer
sempre estarà
coartada pel
segon. El disseny implica un grau, més o menys elevat de voluntat de
millora de l’entorn,
…, per
tal de … crear noves vies de comunicació amb la societat.”
Xavier Miret Paredes
“El
diseño es una disciplina que deriva de la sociedad de consumo y la competencia del
libre mercado.
(…)
La oferta de productos en el mercado es casi infinita y esto genera un puesto
de trabajo:
el del
diseñador. Gente que se dedica a crear objetos …, a distribuir
espacios … o comunicar
mensajes
muy precisos … . Tienen que conseguir que el producto del que se encargan
sobresalga,
destaque
para atrapar al comprador. Hay muchas variantes según el estrato social
al que se dirija,
la edad,
la tendencia … . (…)
… la forma sigue a la función
¿o no?
(…) En este punto se ven dos corrientes muy claras: la
que apoya que la forma sigue a la función y
lo sigue a rajatabla. Y los que permiten dejarla de lado,
olvidándose de que … el uso de sus creaciones
son las que crearon su profesión.
No me
decanto por ninguna de las dos.
Creo que el
diseño ha de ser funcional, pero siempre tiene que haber un margen para la expresión.
Que es una característica
inherente al ser humano. … la profesión del diseñador queda abierta,
… es
… una disciplina ante todo creadora de ideas, a partir por supuesto de un
encargo definido.”
Zuriñe Uriarte
“El
diseño gráfico nace de la necesidad de resolver los problemas de
comunicación.”
“Dentro
de la sociedad en la que vivimos se considera que todo es diseño. Por lo
tanto,
la primera
distinción que se debe hacer es la de diseño por su uso
o por su estética.
Gente como
Yves Zimmerman, Otl Aitcher o Josseff Müller avalan la idea de que el
diseño se da por
su uso,
olvidando todo adorno innecesario que dificulte la utilización o
comprensión del diseño mismo.
Estoy bien
de acuerdo con ellos, herederos de la tradición clásica racionalista.
Esta
tradición se caracteriza tanto por la inteligente aplicación de
un método de diseño disciplinado y
riguroso
basado en la trama compositiva y en el uso de la tipografía como
elemento formal,
como por su
reflexión y profundización en la teoría del diseño.
Me es
imposible desligarme de esta tradición, de mirar atrás y escuchar
a aquellos que pensaron
en el papel
del diseño, que buscaron diferentes soluciones a cada problema. Es esta
reflexión
la que
mantiene el motor en marcha, la que entiende la evolución. A éste
respecto Yves
Zimmermann
asegura en
un artículo, <<El boom del diseño>> (1988) que “el diseño es una profesión
que
padece de ausencia de reflexión sobre si misma. Constituye un hacer
carente
de teoría, una praxis sin conocimiento: se hace pero no se sabe
qué
se hace. Entonces, ¿qué hay del diseño mismo?
…”.
A día
de hoy a la gran mayoría de estudiantes de tercero de diseño les
preocupa encontrar trabajo
y ser
valorados pero si les preguntas ¿qué es el diseño?
fácilmente contestan “yo estudio diseño no
teoría
o historia…” y quizás no esten equivocados pero no se puede
confundir estudiar con reflexionar.
Desde los años’80 se da el fenómeno del diseño popular, el diseño está de
moda y cualquiera puede
hacerlo. Los
mass-media lo promueven y llega a toda la población. Al no existir un
concepto claro sobre
el
diseño éste pierde todas las pautas básicas de su ser para
responder a un placer estético.
Éste
da paso a entender el diseño bajo valores artísticos y subjetivos
que trivalizan el diseño.
Por regla
general se siguen modas que perjudican el entendimiento de un objeto, se
superponen
diferentes
lenguajes buscando una nueva estética.
Es decir, es
un paso adelante el saber romper las barreras y comunicar lenguajes pero
siempre
y cuando no
afecte a la función del diseño.
… ante
todo el diseño es la solución a un problema préviamente
expuesto, si el diseño no contribuye
a dar una
solución se convierte en un simple objeto fetiche, un identificador de
alguna moda.
Si bien esta
razón rechaza el
diseño por el diseño (estético), no excluye la
experimentación de nuevas
percepciones
siempre y cuando respondan al uso del objeto y la sociedad.
Al igual que
se ha de conocer el problema a resolver, también hay que tener un gran
conocimiento
de la
técnica y el material con el que se ha de trabajar. El material nos
permite a través de cierta técnica
dar forma a
la solución. Es necesario conocer ambas cosas porque sin ellas no
podemos materializar la
idea-solución.”
<<(…) … one cannot say that every
individual form is a ornament if it has no practical function,
that it ceases to be ornament at the moment when it is
demanded by practical purpose.
Everithing can have sense and meaning in different
spheres of consideration.
It is an error in the thinking of our era to leap from
one area of thought to another
by logical conclusions. Something can be purposeful and beautiful but it is
simply false to say
that it is functional and therefore beautiful; or that it is
unfunctional and therefore ugly … >>
[Christopher Burke & Paul Renner; The Art of Typography, Kulturbolschewismus? , 1932.]
Violeta
Gladstone
“
… , hay muy variadas opiniones y teorías porque es una actividad
poco definida y reciente
relativamente
que suscita además mucha polémica en cuanto a su
relación/identificación
con el
arte … .
… , el
diseño es algo fundamentalmente formal; no pienso que no deba haber una
idea
como base en
la que apoyarse pero esa idea no es nada si luego no se materializa … .
Creo que el
diseño es materializar
una idea o bien resolver materialmente … un problema planteado
por una
persona ajena a ti …; … el diseñador elabora todas las
pautas que se seguirán en la
producción
y estas pautas en sí ya no son ideas abstractas sino algo concreto.
…
diseñar es elegir entre un camino u otro, entre un recurso u otro,
enfocando
la solución desde un punto de vista u otro.
Ser
diseñador implica necesariamente tener un cierto bagaje cultural
general,
tener una mentalidad abierta para acoger el máximo de
sensaciones y estímulos que luego en tu mente
se
“batirán” y darán con el producto final. Y por otra parte, creo que para que el
diseño avance …
es
básico el arriesgarse, el no tener prejuicios (tampoco el cliente los ha
de tener…)
y el probar
con las múltiples posibilidades sin dejarte llevar por fórmulas
consagradas.”
Inés Jimenez
“
… la persona que dissenya va pel món amb els 5 sentits a
l’aguaït.
Crec que
per ser dissenyador s’ha de tenir una sensibilitat i una inquietut especial per les coses
que ens
envolten; tant estiguin relacionades amb el món del disseny com altres
coses que no tenen
res a
veure. Qualsevol cosa per significant que sigui ens pot servir com a inspiració.”
Sara Salmerón García
“Crec que és una manera de solucionar problemes de comunicació,
de trobar noves vies per dir alguna cosa i de fer-ho
d’una manera estèticament atractiva.”
Joan
Guàrdia Torrents
“
… dissenyar, suposa cada cop més un exercici de pensament,
raonament, i de fer-me moltes
preguntes.
Cada cop menys em preocupo de com realitzaré el qué em proposo.
Quan m’encarreguen
un
disseny busco la síntesi a partir de conceptes que reflexin la
problemática del projecte.
Quan
sé exactament què és allò que haig de solucionar i
conec de prop el problema,
llavors
busco els recursos gràfics més adients pel projecte. … per
mí dissenyar suposa això,
un anàlisi i estudi d’una problemàtica i la
recerca de solucions.”
Manel Font Medina
“ … dissenyar implica moltes coses, desde una
forma de vida fins a una manera de resoldre problemes.
Una forma de vida perque has d’estar en
constant aprenentatge.”
Odette Blanc
“
…primer donaré la resposata “oficial” … .
Es tracta de
donar solució
a un problema de
comunicació.
O sigui comunicar lo
millor possible
un
concepte o idea,
suposo que això és l’ideal del disseny però
també hi caben moltes més definicions.
Podria ser
també ordenar
visualment la informació amb un estil adeqüat a les
cirscumstàncies i a les
necessitats
de cada situació. Aunar forma i funció perque vagin unides i no estiguin
desequilibrades …
però
això pot variar en cada cas i per tant crec que aquest concepte escapa a
una definició
d’enciclopèdia
… .
També
és un procés on intervé la
inspiració i la part més artística o expressiva del
dissenyador.
Dissenyar
pot ser moltes coses. A més les definicions poden variar.
Ens hauriem de preguntar si dissenyar és només
allò que fan els que estan al capdamunt de
la professió i s’encarreguen de les feines
més importants i que per tant, a més gent arribaran,
o si la inmensa majoria que està per sota i que no
afina tant en el procès de treball estan dissenyant
o no. Si dissenyar és només fer feines que
siguin dignes de premi o si el que arriba a la bústica cada
día ha estat “dissenyat”.
(…)
… hi ha una grandíssima part de la gent per la qual el disseny no
existeix.
(…)
Per a mi és un procés
de plasmació visual d’una idea i res més. Pot ser plasmada
de moltes
formes i molt diferents entre elles i segurament per a cap cas i ha la
solució perfecta.
Una idea pot tenir moltes formes de ser visualitzada i
això és el que fa interessant el procès.
Dissenyar
és per últim també saber vendre aquesta idea i la forma de
plasmar-la, adaptar-se a
cada situació,
buscar en cada cas la prioritat del que estem fent per poder arribar al final
del procès
exitosament.”
Carles Mestre
Serrano
“… el disseny és una forma de
comunicació, a travers de la forma, el color, el contingut … .
El disseny
té que ser funcional, no només una cosa agradable a la vista,
sino útil. (…)
El disseny és una eina de comunicació, … . (…)
Avui en dia,
… abusem una mica del disseny, ja que la paraula en si, s’ha
convertit en una
característica
mateixa del producte per vendre, o sigui “la cadira de disseny”. Al
meu parer,
s’hauria
d’intentar no abusar, ja que és fàcil perdre la perspectiva
i prescindir de la funcionalitat,
per
aconseguir una millor estètica. (…)
… ,
per mi el disseny és
comunicació clara, funcional i estètica.”
“ para
mi el diseño es una forma de adaptar lo bello a las necesidades materiales que tiene
la sociedad.
El
diseño cumple dos funciones, una estética … y otra funcial,
… .
El
diseño tiene una gran importancia ya que es lo primero que se ve de un
producto y
ha de darnos
mucha información sobre éste.
El
diseño … ha de llegar al público de una forma clara y
directa.
Un factor
más a tener en cuenta es el mercado al que va destinado el producto,
ya que no es
lo mismo hacer un diseño para un público de élite, trabajador,
infantil, … . “
Nuria Miret
“El
diseñar para mi es un
medio de expresión de mi yo interno. (…)
Es un modo,
un medio con el que de alguna manera me muestro a la gente.
… tiene que ver mucho con el yo de
cada uno, … .
Es una especie de codificación del yo, expresión.
Es como un
modo diferente de plasmar la realidad, a tu manera, a tu manera de entender.
(…)
Ante todo es
un placer, un entretenimiento que intento que
sea lo más ameno y divertido posible.”
Borja Garmendia
“… disseny és sinònim de crear, fer, produir, de manera que cada cop que es diu
“allò ha estat
dissenyat”, vol dir que al darrera, a través
d’una o varies idees, i per medi d’una o més persones,
s’ha aconseguit crear allò esmentat. (…)
En el cas
del disseny gràfic allò
que s’intenta transmetre és un fet comunicatiu, … .
Des del meu
punt de vista el disseny gràfic em suposa una total implicació de
la meva persona
en tots els
camps, que a la vegada m’ha afectat en el meu estil de vida, sigui en
l’espai d’oci, de feina,
… en
una nova manera de veure i/o observar seguons quins fets o coses; i en
l’aparició d’un tercer ull
intern que es manté totalment
despert, ja sigui … conscient
o inconscient.
Per a mi el disseny no és només una
professió per a la que m’he decidit guanyar la vida, és un
món …,
que em creo jo mateixa partint d’unes capacitats
apreses i treballades. Amb el disseny disfruto
treballant, aprenent, i ideant, m’encanta crear
allò que ajuda a comunicar.”
Olga Gorchs
“… el més important és tenir un
interès real pel disseny, deixant de banda l’entorn frívol
que l’acompanya i que l’única cosa que fa es deteriorar l’ofici, … .
No
m’agrada l’èlit
que generacions passades han anat forjant i on la meva, lluita de manera
desesperada
per fer-s’hi un lloc. M’agrada dissenyar però odio la superficialitat o falsa
profunditat
de molts
dels qui en formen part.
…
dissenyar, implica tenir els ulls ben oberts, estar alerta de les coses que
passen al teu voltant,
des de les
més quotidianes a les més universals, però tenint present
els teus valors i posart-los
per davant
de tot.”
Anna Majó Rossell
“… sempre busquem comunicar
alguna cosa, … . … utilitzem diversos mecanismes i elements
per transmetre i fer paleses uns conceptes i idees abstractes.”
Àngela Téllez
“… dissenyar,
l’acte de projectar una idea, plasmar-la … .
El disseny
pot ser qualsevol representació gràfica, d’un objecte,
d’un edifici, d’una peça de roba …
viable o
inviable, funcional o no funcional, estèticament bonica o no…
però sempre intenta comunicar
alguna cosa.
Darrera de qualsevol creació hi ha un disseny, … una idea …
una projecció,
… el que li dóna sentit és la intenció.
(…)
… moltes vegades neix d'una inquietut, i és molt experimental.
(…) … el podem distingir de l’art, encara que moltes vegades se