1_ pedagogia
1.0 manifest p.2
1.1 objectius p. 3
1.2 autoavaluació
procès acadèmic p. 4-21
. Disseny GRÀFIC p.4-12
. Disseny de PRODUCTE p.12-15
. Disseny
d’INTERIORS p.16-21
1.3 exercicis p. 22-26
1.0 manifest nbf
sobre l’assistència:
. Obligació o ocasió: hi ha
una gran diferència entre el “tinc que” i el
“vull”, la mateixa que
hi ha entre quelcom entés com
una “obligació“ o com una “ocasió“; molt
sovint ambdues
possibilitats depenen d’un
mateix, de com un està en la vida, de com consideri el viure.
A partir de certes edats (22-25 anys en
endavant), no considero
necessaria l’assistència
obligatòria. En tant que
estudiants de 4art (últim any acadèmic) dono per suposat que
treballo amb persones mínimament
“adultes“ i no amb “adolescents“ o amb
“infants“.
. Aquesta assignatura és impensable
sense una assistència activa, això vol dir participació i
col.laboració mutua; la major
part del què passe en el curs depén dels propis estudiants.
(Qui no pugui assitir a classe m’ho ha de fer
saber a l’inici del curs.)
. La classe comença a les 9:15, el primer quart
d’hora (de 9 a 9:15) serveix per a
accondicionar
l’espai, posar-se en contexte, preparar-se un mateix, aclarir dubtes
sobre
la dinàmica
del curs, etc.
. no passo llista, cadascú a l’arribar a
l’aula marca la seva creu.
A un quart de 9 la
llista d’assistència desapareix.
. Una cosa és arribar 1, 2, ... 3 dies tard, i una altra arribar tard tot
el curs i per costum.
La puntualitat
és un primer signe de respecte vers un mateix i vers els altres.
. no crec en cap forma
d’avaluació que fomenti el treballar per aprobar i no per apendre.
Considero l’obsessió per
“la nota“ un signe d’inmaduresa per part de la persona que
estudia, i de decadència per
part del sistema educatiu.
. Què significa un
’suspès ’, un ’aprovat’ , un
’notable’, un
’excel.lent’ ... dependrà dels
criteris, valors pedagògics i
moral de cada professor. Considero que és molt difícil saber
quan hem sigut justos i quant hem
errat, alhora d’avaluar una persona.
’exel.lent’, per mi, seria aquella persona que
treballa, no per superar el llistó de la nota,
ni per escalar xifres, sino per
desenvolupar-se sí mateixa, per inquietud propia; persones
que tenen en sí desvetllada la
voluntad o l’instint d’apendre, persones que no necessiten
coacció, norma, o pauta externa
per motivar-se i implicar-se amb profunditat, rigor i
creativitat en tot allò que fan.
’notable’
seria l’esfoç que obra els marges del
coneixement. ’aprovat’,... aprovat per a mi pot ser
quelcom molt digne, pot ser un signe
de sinceritat i d’humiltat.
’no presentat’ es tot allò que rau pendent en el temps.
’suspès’, ... és topar amb una
negativa, un obstacle; també pot ser una no-resposta a
una no-pregunta.
No és gens fàcil autojutjar-se ni
jutjar.
. no hi ha examen final, sino lliurament de 6 exercicis en
dates concretes (veure full d’entregues
-calendari curs).
L’últim dia del curs, cadascú s’autoavalua el PROCÉS
que haigi viscut en
relació a, en el cas
concret d’aquesta assignatura, la capacitat de recerca, la qual cosa
implica
capacitat
d’anàlisi, síntesi i crítica.
No puc
imagina’m el desenvolupament d’aquestes facultats sense...,
curiositat, atenció,
respecte,
iniciativa, organització, perseverància, creativitat,
responsabilitat, exigència,
flexibilitat , ...
. La actitud rau implicita en tot allò que hom produeix.
Un treball
manifesta habtitud i actitud.
alguns valors
. S’apren de la necessitat, no de
l’obligació. (Nacho Mondine)
. hom apren
uns dels altres.
. Educar no és transmetre, educar
és créixer,
i un creix sol i creix en
companyia. (Xavier Carrera)
Sense llibertat hom no creix. La llibertat porta
implícita la qualitat moral de cadascú.
. L’aprendre desde la pràctica (acció)
immediata
i directa (individual i col.letiva).
Hom apren a
analitzar, ... analitzant. Hom aprèn a pensar, pensant.
. Hom apren a
caminar, caminant.
De petits,
si no caiguessim no aprendriem a caminar.
L’error és inevitable i evitable alhora. (Ignasi
Vigneta)
Quan hom
compren l’error, hom apren d’ell.
. hom passa
la vida aprenent.
...
Barcelona
20.9.2002
1.1 objectius
.
l’automotivació, l’ésser despert, receptiu,
l’atenció desinteresada, l’estar “viu”.
.
el perdre la por a fer perguntes, a pensar, qüestionar, …
potenciar la curiositat,
l’observar, el plaer de la recerca, ...
.
el reflexionar i l’argumentar, posant atenció a allò
què hom diu, escriu, llegeix, …;
el ser conseqüents: no dir
allò que hom no ha viscut, sentit, experimentat, aprés, coneix.
.
el treballar individualment i en grup, l’apendre a mirar les coses de
diferents maneres;
l’apendre a
escoltar i a organitzar-se en funció de les necessitats de cada moment,
…
l’ajudar-se
uns als altres, ….
.
l’anar prenent consciència de la complexitat d’un mateix i
la del món on vivim;
l’autoconeixement com a
procés continu, l’acceptar l’imperfecció;
el ser persona, ésser
humà, abans que dissenyador, jardiner, comerciant, etc. .
L’esdevindre quelcom més
conscients del que hom aporta en la societat (recerca en el sentit).
.
el respecte i la responsabilitat, ... fer-se una mica més adult tot
aprenent a fer recerca.
1.2
autoavaluació procès acadèmic : què
has après?
[selecció de fragments estrets de l’exercici 1
realitzat la primera setmana del curs.
Un exercici individual de reflexió i valoració
escrita sobre el procès acadèmic fet a EINA.
L’ordre i les negretes dels fragments és
atzarós. Caldria una segona lectura per establir criteris
d’ordenació segons continguts i qüestions sorgides, i
obtindre així una lectura menys dispersa.
Manca també corregir faltes ortogràfiques]
“L’aprenentatge és una facultat (o capacitat) ... molt lligada a la il.lusió
i l’estat d’ànim.
(...) ... provocat, al meu entendre per la capacitat
de moure’t i introduir-te dins la societat,
col.lectiu, o en qualsevol grup social.
Totes les pors juvenils comencen a
desaperèixer al saber que un és apte dins d’un grup.“
“He après a valorar-me, encara que
molts cops me’n oblido.“
Carme Girona
“(...) Siempre hay cosas que me interesan,
menos o más, pero el arte es de escuchar.
Lucho en contra del hábito de ser presente en
la clase pensando en mil y una cosas fuera
de la aula y de esta manera, perder lo que
está pasando. (...)
En general, mi experiencia en eina es de una
cantidad de trabajo enorme.
No veo manera de hacer la carrera con más
calma. Siempre hay falta de tiempo,
y mi vida durantes estos años se ha
convertido en una carrera,
corriendo como una loca para hacerlo todo.
Descubrí el estrés aquí en eina. (...)
Siempre corriendo, siempre trabajando un proyecto
detrás de otro, ho hay muchas
oportunidades de tomar un poco de distancia para
pensar sobre lo que estamos haciendo.
Los primeros años eran concentrados en las
técnicas diferentes para el profesional.
Implicaba clases de tipografía, ordenador,
etc. Al mismo tiempo tenía muchas clases
artística y creativas. No sé si
seguían una línea homogénea pero, después de dos
años,
tenía la impresión que ya sabia todo
lo necesario para ser un diseñador: ya sabia
técnicamente cómo entregar los
documentos y sabia más o menos si el trabajo estaba bien
hecho o no. No sé exactamente qué era
el criterio pero un <feel> general, ya existía. (...)
Últimamente veo un cambio. Las clases se
orientan más hacia creatividad, más estilos
personales y más hacia proyectos
conceptuales. Parece que es cuestión de ser capaz
de romper con las ideas fijas. Muy difícil
después de dos años de adoctrinamiento...
Ahora que he llegado al último curso, me
siento todavía un poco distante de todo lo
que está pasando aquí. Mi estancia en
Nepal en Tibet me afectó en muchos aspectos
y cosas que aquí parecen tan importantes,
pierden interés con la distancia física.
La gran diferencia que veo entre mi experiencia
’oriental’ y estudiar en eina,
es que aquí el énfasis cae
únicamente sobre el proceso mental.
En (el) oriente el ser humano es tratado como
fenómeno completo, con pensamientos,
sentimientos, etc. Siempre critico la
enseñanza del occidente porque es purament mental
y deja de lado otros campos del ser humano. El
oriente une, el occidente divide.
Por último, ¿què he aprendido?
Pues, mucho, pero no me sirve porque lo que cuenta
no es lo que aprendí, pero (sino) la
capacidad de hacer una síntesis de todo lo aprendido,
de buscar otras formas, de inventar nuevos
conceptos, etc.; temas que no se pueden
aprender.“
“... el proceso educativo, en mi caso, no es
separable de la escuela de la vida.
Si hablamos de composición, forma, color,
equilibrio (desequilibrio, también claro),
algunas cosas he aprendido, sin duda. Incluso puedo
decir que soy una freaki de la
tipografía, me vuelven loca esas manchas
vacias susceptibles de llenarse de miles
de significados.
Pero lo realmente importante, es otra cosa. Lo
importante es que he aprendido la fuerza
de la comunicación, su poder de
afectación en las personas (su capacidad de control,
represión e inculturización, por otro
lado).
De ahí que considere al diseñador
social, para lo bueno y lo malo. Y lo malo es que
el diseño se ha vuelto en nuestra realidad
capitalista un instrumento más de poder.
Un instrumento que entorpece y adormece la mente. Un
buen ejemplo es parte de la
movida de diseñadores modernos de Bcn,
diseño y modas pasajeras se confunden.
Habiendo desarrollado mi capacidad para proyectar
ideas gráficamente, mi interés ahorita
se centra en crear espacios (en toda la magnitud del
término) para la crítica y la rebelión.
A pesar de todo, creo que un mundo nuevo es
posible.“
“(...) ... crec que he après a
trobar un compromís (potser no és
una sort sino un error)
entre el que m’agradaria projectar,
el que m’imagino que cal projectar i el que sóc capaç
tècnicament d’arribar ... a
projectar. Les projeccions que ideo no arriven mai a plasmar-se
en la feina que acabo produïnt, ... em
falten eines tècniques? o què és? ...
(...)
He après que el disseny no és
el que l’escola et diu, el que l’escola et diu és el disseny
de l’Escola Eina.
Intento aprendre encara, que no passa
res per equivocar-me! no calen tants pros
i contres, fes-ho, no sempre
constarà a l’historial! (...)
He après que m’encanta
conèixer, saber, descobrir i entendre; (...)
... saber coses noves i el perquè.
(...)
¿Tinc criteri? Sé
„reconèixer“ projectes? Crec que sé fer-me preguntes
sobre la resolució
que s’ha donat a un projecte,
però ¿els criteris que segueixo per fer-me les preguntes
són apresos a base de
repetició, o són els que la meva lògica de sempre em diu?
(...)
L’especialització no hauria de
ser fins a 3er! o directament no ser!
Jo no em sento correspondre a cap de les
tres especialitats;
a mi m’agrada projectar sobre
certes temàtiques,
no segons si és arquitectura,
producte o gràfic!! (...)“
„ ... hice una foto de mi rostro
en la que añadí una inscripción: mi cara.
..., de todos modos no existe la posibilidad de ser
uno mismo.
...., cogí el gusto a la celebración
gratuita. (...)
[]el mundo se había convertido en una inmensa
orgía.
Ya no compartía la manía del espejo
con los solitarios ... y empezó a seducirme
el redoblamiento, la interfaz y la red. (...)
No obstante empecé a dudar de mi calidad de
(una) hombre [humana] o de
máquina.
... retomé el placer por el
paseo. (...)
LAs calles en una inmensa red de
flujos impredecibles y contradictorios.
(...) Un perfecto escenario de
juegO.“
“ (…) Penso que el més
important que he après a Eina és a tenir un posicionament
de la mirada, …, penso que
sortiré d’Eina sabent tenir una mirada oberta, contemplativa
i sobretot activa, en definitiva, una
mirada participativa del món que ens envolta. (…)
Estaré content d’acabar uns
estudis sabent que algú, a més d’un, li ha donat per
empenyar-se a no veure la vida passar
furtivament, sinó a reflexionar i actuar.
L’observació ha de ser la base
de la nostra reflexió, i aquesta, la primera premisa
per a l’execució dels nostres
actes. (…) “
“ (…) … veig Eina
com una guia en el camp del disseny. … estableix unes bases per exercir
bé la professió.
(…) …, Eina t’obra camins i ha de ser l’estudiant el
que continui el camí, …,
és ell qui dicideix fins on vol
arribar i on són els seus límits. (…) Cal dir però,
que aquesta
formació és paral.lela a
la formació de jo com a persona, per tant són uns
“estudis”
simultanis que no s’exclouen entre
ells. (…) “
“(…) me
doy cuenta que tengo un ‘ojo crítico’ a la hora de mirar el mundo y este
‘ojo
crítico’ es también mi forma de enfrentar el mundo, mi
manera de actuar y de pensar.
También aprendo que como diseñador,
tengo una responsabilidad, ética y social a la hora
de comunicar. (…) “
“… he descobert què és realment el disseny gràfic doncs abans d’iniciar-ne els estudis
en tenia una idea bastant confusa, i a partir d’aquí introduir-me en aquest món.
Personalment
¡¡ HE PERDUT LA POR QUE TENIA DE POSAR-ME DAVANT D’UN ORDINADOR!!
i deixant aquest punt, que per mi és important!, he hagut d’aprendre a viure sol,
¡ a buscar-me la vida!, en una ciutat desconeguda, amb gent desconeguda…
Una ciutat on el bombardeig d’imatges, sons, sensacions. . . és constant,
una ciutat molt cosmopolita i que, per tant permet captar coses molt variades,
en definitiva, que el fet de venir a viure a Barcelona m’ha provocat un aprenentatge
“involuntari” cosa que la gent que és d’aquí o que no és d’un poble tan aïllat com el meu no se’n dona compte.
…, desprès d’aquests tres anys, m’adono que tinc més coneixements sobre composició,
colors … i veig que també he desenvolupat la meva creativitat. A què és degut?
Doncs crec que, primerament ara no veig coses sinò que les miro i el fet d’estar
envoltat de gent amb interessos similars als meus provoca un aprenentatge,
per dir-li d’alguna manera, recíproc tant en disseny com en art (potser aquest,
majoritariament no tant dins el cercle de gent de l’escola).
… no he redactat el què se’m demanava que seria dir el què he après a EINA
però és que he après molt més fora de l’escola.
- Però també haig de dir que EINA m’ha servit com a trampolí m’ho miri per on m’ho miri.”
Alexis
Carrés
“ (…) No només aprenem dins d’una classe, sino que constanment hem d’estar pendents
de l’entorn que ens rodeja. Aquesta nova visió de la realitat, que ara em sembla tant òbia,
l’hem adquirit aquí. Crec que no hem après a mirar, sinó a adonar-nos d’allò que mirem,
i a saver-ho aprofitar. Hi ha qui ho anomena “educació visual”, potser sí.
Per altra banda, i ja a nivell més tècnic, hem adquirit coneixements tipogràfics,
informàtics, pulcritud en la feina, etc. (…)
De vegades em dóna la sensació que hem après moltes coses, i d’altres que no hem
aprofitat el que poden donar 3 anys; però el que sí que tinc clar, és que quan acabem,
queda molt encara per apendre, portem una base que amb els anys d’ha d’anar ampliant
i fer-la nostra.”
Neus
Julià
“A observar i analitzar el meu entorn- llibres, revistes, senyalètica, persones, edificis,
arbres, cedés, pel.lícules, carreteres, comerços, jocs, cartells, …
A fer-me preguntes: “perquè un text està col.locat a la part superior dreta
i no en una altra banda?”,
“perquè una Helvética és més neutral que una Clarendon?”,
“és millor tenir un estil propi o ser un dissenyador tot terreny?”;
les respostes a aquestes preguntes ja són una altra història,
són respostes cambiants, segons l’encàrreg, segons el dia, segons la necessitat.
A passar-m’ho bé amb el disseny- (…). Sense adonar-te’n passes a gastar-te
els estalvis amb llibres i revistes com The Face, I-D, Holand Desing, col.leciones flyers
i cartells que t’atreuen etc. …
A ser ordenada i polida. A enganxar, retallar, escanejar, imprimir d’una manera
mínimament acceptable. Encara que continuo cagant-la quan he de montar
una caixa o algo una mica sofisticat.
I a no ser-ho: de vegades els errors són bons, com diu David Carson:
un mal registre pot ser bonic, una interlínia mal posada pot agradar …
A fer servir l’ordenador, per caure en la trampa de dependre d’aquest i després,
haver de fer grans esforços per tornar als orígens i tornar als esbossos amb llàpis,
evitant estar submissa ala Photoshop.
A ordenar i jerarquitzar informacions- titulars, titulets, introduccions, peus de foto,
destacats, galerades, … -.
A tenir un esperit pràctic i sentit comú. Encara que no cal deixar de banda lo passional
i lo irracional en determinats encàrregs.
A saber que la retícula és útil, encara que utilitzar-la bé és un asumpte encara
complicat per a mi.
A posar-me normes quan faig una feina- estètiques, tipogràfiques, fotogràfiques-
encara que la major part dels cops les acabo trencant o canviant; fet que tampoc
em preocupa especialment, ja que el que importa és el resultat fruit de la evalució.
A ser autocrítica i ser capaç de reconèixer quan un treball està fatal.
I acceptar que s’ha de millorar i després ser capaç de fer-ho.
Aquestes coses però, les he après bastant pel meu compte- és en hores extraescolars
quan et baralles amb l’ordinador, quan investigues, quan experimentes-.
I sóc consciente que encara em falta molt per apendre, ja que amb una feina creativa
i canviant com és el disseny mai ho saps tot, i que depèn de les teves opcions
professionals i de la teva actitud que apendras unes coses o unes altres ja que
cadascú segueix un camí únic i personal.”
Silvia
Gallart
“(…) He aprendido a organizarme e intentar llegar más de lo que podía creer. (…)”
Gorka
Aizpurua
“
*Unes poques raons (5) per les que el procès acadèmic a Eina
no acaba de
ser el mateix que el d’una formació professional
1. Si escoltes a les classes d’Història de l’Art de l’Octavi Rofes pots arribar a algunes
lectures interessants (Arthur Danto, Douglas Crimp, Rossalind Krauss), i a descreure
de les visions lineals en la teoria (la qual cosa vol dir preferir les connexions i les xarxes).
2. Keith Adams (Cal.ligrafia) i el gust per mirar-se les lletres que hi ha al carrer,
sobretot les que no han estata “tocades” per cap dissenyador.
3. El Manuel Delgado incita a la ràbia política, i a reconèixer el paper de la comunicació
en l’espai públic. Et fa veure la ciutat com escenari de les nostres intervencions.
No es cap casualitat que a la prestageria, si busques a la “D” trobis “El animal público”
al costat de “La societat de l’espectacle”.
4. El Xavi Hurtado (Disseny d’Interfícies) et fa pensar sobre l’interacció humans-màquines
i quan t’has enamorat del tema i ets el més ciberpunk de tots, va i et diu que la tecnologia
no es la salvació de la nostra espècie.
5. El Manel Clot (Últimes tendències de l’art) es molesta en portar-te bibliografia
i milions de links perque veu que sovint les seves classes no serveixen per res. “
Victor
Garcia
“(…) Quan vaig arribar venia amb moltes ganes d’apendre, no tenia ni idea del què era
el disseny, només sabia que per fi podria dibuixar a classe sense que fos alguna cosa
dolenta. El primer any va ser bastant catastròfic, crec que vaig aprendre poques coses,
una de les quals va ser que els dissenyadors es creuen superiors a la resta de les
persones, cosa que continu trobant exagerada avui; i que has de ser molt gelòs amb
es teves idees perque et pots quedar sense elles molt ràpid, la gent no respecta res. (…)
A segon i terces la cosa va anar millorant. (…)
…, crec que en aquests anys acadèmics, …, he après a pensar d’una altra manera,
a mirar tot el que veig des de diferents perspectives, a ser neta i polida en els treballs
que faig i a utilitzar els programes.
…, personalment penso que ens havien d’haver ensenyat
molt més sobre la història del disseny, i també coses
tècniques,
… crec que en aquesta carrera t’has de buscar tu mateix la vida, si algo t’interessa
has de buscar informació, fixar-te, si et quedes amb el que t’ensenyen a l’escola …
malament. També penso que en acabar no saps res, fins que no et trobes els problemes
no saps resoldre’ls. … , a Eina o a on sigui alguna cosa he après, això segur i m’ho he
passaat més que bé.”
Laura
Valero
“Després de passar un
PRIMER curs agobiada i sense entendre massa res, va arribar un
SEGON que no va complir les espectatives que m’havia fet i va seguir un
TERCER avorrit i monòtom que se’m va fer molt llarg.
(…)
No negaré que he après moltes coses però per sobre de tot tinc la sensació
d’haver perdut part d’un temps preciós de la meva via.
Assignatures com volum, escenografia, pintura o fotografia m’han sorprés
positivament perque m’han ensenyat a pensar, a expressar-me sense por,
a deixar-me endur i a provar coses diferents fora de les normes que t’imposa un ordinador
o dels acotaments amb que vius un projecte de disseny gràfic. Reconec que la tècnica és
necessària sinó imprescindible … però dedicar-hi un excès d’hores ha repercutit en mi
amb una manca d’ilusió, ganes, imaginació i esperit aventurer. M’hagués agradat,
de tant en tant, haver-me pogut llençar sense reflexionar, sense contemplar els perills,
podent estimbar-me i no aixecar-me més, o bé podent arribar molt més lluny del que em
pensava. El que és segur, però, és que hagués estat molt millor que escollir camins ben
il.luminats i assenyalats, rutes on, a cada pas, t’adverteixen dels perills amb que et pots
trobar. ¿O el millor de caminar a les palpentes no és el moment just en que encens
l’interruptor o obres els ulls i mires enrera per comprovar el munt d’obstacles amb
els quals no has topat?
No puc, però, donar tota la culpa del regust insípit que m’ha deixat la carrera a l’escola.
Potser ara que estic fent
QUART sóc massa crítica, potser tinc massa ganes d’acabar o potser
no he sapigut aprofitar tot el que m’han ofert. El que sí sé és que encara em costa explicar
a la gent que desconeix totalment el món del disseny què carai he estudiat i a què em puc
dedicar en un futur.”
Mireia
Cerdà Valls
“…, no solament has crecut en el camp professional sinó que també ho has fet
en el terreny personal. I és que fent una carrera d’aquesta mena m’he adonat,
comparant-me amb la gent que m’envolta que no pertany a l’escola,
que psicològicament he desenvolupat en gran mesura la meva sensibilitat
esdevint una persona més complexa i rica interiorment del que ho era abans.
(…)
…, no observem fàcilment el nostre creixement a tots nivells fins que no sorgeix algun
factor com, per exemple, la manera que tenim d’interactuar amb el món que ens envolta;
… situacions en les quals veiem que en el passat actuàvem de diferent manera i ens fan
pensar en la nostra evolució.
Pel que fa a les classes a Eina, he de destacar que, a part d’adquirir coneixements sobre
com he de realitzar projectes …, he après a desenvolupar-me millor en públic a l’hora
d’exposar algun treball d’un grup nombrós (fet que no treu que em posi igual de nerviosa),
i també, he après a fer-me entendre, a saber expressar millor allò que he d’explicar.”
Marta
Guasch
“(…) Dir el que un ha après està condicionat al què sabia abans, i no només aixó,
també influeixen les espectatives que tenia en aquell viatge … … … …
Jo vaig començar Eina amb 22 anys, duia a l’esquena una llicenciatura en economia
que havia resultat un petit fracàs. Encara que m’havia interessat molt,
al final del camí no m’atreia el que m’oferia.
En el disseny creia poder trobar un lloc per la meva creativitat,
un lloc menys gris.. més bohemi!
Res del que és Eina.
Per començar la gent era molt més petita que jo i la pressió de pensar que a mi
no em quedava tant temps (que no m’ho podia pendre amb tanta calma) m’ofegava.
Per altra part l’escola era massa ESCOLA pel meu gust i això m’ha exasperat SEMPRE
(ara ho tinc més assumit però em segueix avergonyint).
El tracte que es rep és de criatures, i potser n’hi ha molts que ho són però … mira…
una mica de mà dura i que la gent s’espavili! Tot i milers i milers de queixes que ara
reprimeixo …
diré (per acabar) que el meu pas per Eina m’ha servit per obrir-me la ment,
fer-me més atrevida alhora de treballar, encarar-me als treballs una mica menys
temerosa de fer-ho bé, perque
AQUÍ NO HI HA FÓRMULES i tot és MOLT subjectiu.”
Clara Edo
“(…)
Mires enrera i creus que en alguns moments hauries d’haver aprofitat més.
Ja no esperes res de ningú. Confies en poder donar-ho tot de tu.”
Marga Oller
“… la meva manera de presentar es va tornant més NETA, més CLARA ….
La meva ment s’ha anat obrint, s’ha deixat anar i en els meus treballs es reflexa.
Sense mirar els meus treballs m’adono que em dóna la sensació que realment no he après
res, però no és veritat. Suposo que el que he après és un grup de petites coses que he
anat absorbint dels professors, maneres
de pensar, maneres d’interpretar, maneres de mirar i de veure …
A
cada treball es pot veure la manera de fer, d’interpretar de cada
professor sobre tot en els primers treballs, ja que com són els inicis no tens el criteri
encara molt ben definit, … .
…no crec que pugui començar a treballar només sortir d’aquí, ja que em sembla
que encara hi ha moltes coses que l’escola no ensenya i que s’ha d’APRENDRE.”
Montse
Arranz
“… , no puedo aún describir lo que Eina me ha dejato mas puedo sin embargo describir
lo que me ha dado la mia experiencia escolar.
…, en la escuela no he aprendido nociones, ni fórmulas.
Mas me ha dado algo que, quizás, es más importante:
Experiencias.
Me ha dado muchas preguntas y ninguna contestas,
mas me ha enseñado, sin querer, a pensar y a encontrar las respuestas de(en) mi mismo.
A comprender que todo es, sencillamente, diferente non justo o errado, verdadero o falso.
Existen también los grises.
Muchas gradación de gris.
Y es por esto que ahora me encontro aquí.
Non porque esta escuela es mejor que las otras o que la mia.
Es sólo otra posibilidad para ponerme, siempre, en siscusión. (discusión?)
Para sentirme vivo, activo y sobre todo Utile.
Para ver, con otros ojos, el mundo.”
Gionatan
Lassandro
“(…) Aunque el balance académico no es demasiado notable,
lo aprendido es BASTANTE satisfactorio.
También he comprendido que algunos profesores debería dedicarse a la docencia
de la educación física, antes que a la de las disciplinas del diseño, mientras que otros,
por el contrario, han sabido darme las claves para entender el contexto en el que me
encuentro … que no es poco.”
Fernando
Delgado
“ (…)
… ara sóc capaç de veure les coses des de diversos punts de vista, de de valorar amb
més criteri que abans. Però sobre tot això, el més important que he après ha sigut
a disfrutar amb la feina que faig, prèndrem el disseny como una forma de viure.
(…) … hi ha coses que em falten per aprendre que hauria d’haber après aqui, … .
Del que si sóc conscient és que aqui, al igual que a tot arreu no t’ho expliquen tot,
has de buscar-te la vida en moltes coses, i aquí crec que en masses coses t’has
d’espavilar per aprendre pel teu compte, ja que per sort o oper desgràcia en el disseny
(i en tot) el concepte i la capacitat de (auto)crítica no ho és tot sino que la tècnica i altres
fonaments són importants, i aquests fallen molt a Eina. Sigui per falta d’interès,
o recursos el cas és que es t